Clars i obscurs de les olimpíades de Barcelona 92

En els Jocs Olímpics de Barcelona , no tot varen ser flors i violes, ara que fa 25 anys que es varen inaugurar, i hi ha tota una mena de gent que protesten i rondinen perquè sembla ser que no s’ha fet prou ressò d’aquest aniversari, hi ha gent que fins i tot demana un carrer o una plaça per en Samaranch, jo hi estic radicalment en contra, va ser molt més que un simple col·laborador del regim franquista, va tenir  força  càrrecs de responsabilitat, va ser un feixista convençut, potser si que va portar el jocs a Barcelona, però això no redimeix els seus pecat del passat, a més també va impedir la oficialitat del COC, i va tapar totes les escletxes possibles perquè mai cap equip ni cap representant Català tingués oficialitat.

El canvi que els jocs va representar per la ciutat, fou un gran pas endavant innegable, on hi havien abocadors, porqueria, naus abandonades, varen construir, la vila olímpica, el port olímpic, i les torres de l’hotel Arts, a més varen fer el Palau Sant Jordi, varen reconstruir l’estadi Olímpic, la transformació que va patir la ciutat va ser formidable, i a més va posar Barcelona al mapa mundial

La organització i la cerimònia d’obertura i cloenda varen ser excel·lents, la Fura dels Baus i els Comediants són els meus grups de teatre favorits, així que no podia ser d’altre manera, en les cerimònies va participar gent d’Arenys de Munt, estic content per ells, va ser un moment màgic i històric.

El Català va ser-hi present, però la catalanitat del Jocs per a mi va ser poca, tot eres banderes espanyoles i la senyera pràcticament nul.la, les cançons famoses tenien alguna paraula en català, però bàsicament eren en Castella, crec que es va notar que la organització era catalana i no va quedar una cosa exageradament espanyolista, encara que tampoc prou catalana.

El pitjor varen ser les detencions i tortures que varin patir un grup de joves independentistes, catalans, en la inauguració de l’estadi olímpic Lluís Companys, ,el rei va rebre una forta xiulada, i el govern espanyol , la policia, i la justícia espanyola es varen conjurar perquè això no tornes a passar, anys més tard la justícia europea donava la raó a aquells joves i condemnava l’estat espanyol, per no fer cas de les denuncies de tortures, aquell salvatge mal tràngol no els hi pot treure ningú però al menys, el temps els hi donava la raó.

Jo sempre he dit que sóc de dues seleccions, la Catalana i la que juga contra espanya. En l’aspecte esportiu, doncs els jocs em van deixar fred, bons resultats pels atletes catalans, però sempre embolcallats amb la bandera espanyola, i a més saben que gràcies al senyor Samaranch, mai més tindrem la oportunitat de tenir un Comite Olímpic Català, però aviat ho farem, quan tinguem la Independència, tindrem atletes olímpics portant la senyera.

 

Homenatge al President Companys 2014

En el moment actual, en que Catalunya i els catalans estem immersos en un clar procés per aconseguir la llibertat del nostre poble , la independència de Catalunya i la República Catalana o l’Estat Català, ens és una immensa sort i un gran honor tenir referents com el President Companys, en moments de lluita i resistència politico- juridica, només ens cal fixar-nos, en la seva honorable manera de lluitar i resistir, assumint la presó i fins i tot la mort, amb tal serenitat, que corprenia als seus botxins. Tard o d’hora, abans o després de la consulta, abans o després d’unes eleccions (plebiscitàries o no), haurem de fer una declaració unilateral de independència, l’Estat espanyol no ens oferirà cap resposta, cap projecte, i no tindrem cap més sortida que la DUI per començar a negociar; ni més ni menys que el que va fer el President Companys el 6 d’octubre de 1934, alguns diuen que va ser un error, no ho creiem, el que és segur és que no va sortir bé, i és aquesta la lliçó la que hem d’aprendre. Ens agradaria recordar que el que va provocar els fets del 6 d’octubre va ser la impugnació per les corts de Madrid de la llei de contractes de conreu, una llei que millorava la situació dels arrendataris catalans davant els privilegis històrics dels propietaris, una reivindicació de la Unió de Rabassaires assumida pel President Companys. O sigui que no va començar per una rauxa sobiranista, sinó per culpa d’un estat que no els deixava governar amb les lleis que el govern català feia, i que el President de la Generalitat considerava imprescindibles pel benestar dels seus ciutadans, sobretot pels que patien més i tenien menys. També volem recordar que, com ara succeïx, els municipis són clau en el procés, així en aquell llunyà 1934 foren molts els ajuntaments que donaren suport al president i proclamaren l’estat català, entre ells com no podria ser d’altre manera, l’ajuntament d’Arenys de Munt, que també s’hi va sumar i va proclamar l’estat català com bé explica l’historiador Agustí barrera en el seu llibre: “Inscrit en la memòria històrica”.
La nit del 6 d’octubre es va organitzar a Arenys de Munt una manifestació per donar suport a la declaració del president Companys, la manifestació anava encapçalada per la bandera independentista(la estelada) i per la bandera vermella de la lluita de la classe obrera, les dues banderes es van situar al balcó de la Casa de la Vila, des de on l’alcalde d’ERC, en Josep Maria Soler (Martí Basí), va proclamar l’Estat Català seguint la proclama del President de la Generalitat.
Aquells fets varen tenir una gran significació històrica, els representants de l’Ajuntament d’Arenys de Munt foren condemnats a entre un i dos anys de presó i el President de la Generalitat i els consellers foren condemnats a 30 anys.
Van estar a la presó fins a finals del febrer de 1936, quan van ser indultats pel nou Govern d’esquerres del president Azaña, la seva tornada de Cadis a Barcelona a principis de Març de 1936 es va convertir en un passeig triomfal, el mite Companys es va començar a forjar en aquell moment. Aquells esdeveniments varen marcar molt la presidència de Companys, van passar molts pocs anys des de el nomenament com a president, el 31 de desembre de 1933, fins al cop d’estat feixista anticatalà del 18 de juliol de 1936, i la meitat d’aquest temps el passar a presidi.
El fets del 6 d’octubre també tenen molt a veure amb la seva manera de ser i de fer i amb la seva mort, la valentia i serenitat amb la que va afrontar el seu assassinat, ja la va mostra, el 7 d’octubre del 1934 a la matinada, després de que el Palau fos bombardejat durant hores, veient que no s’en podia sortir va decidir aturar aquell bany de sang, que ja no portava enlloc, i va esperar serenament i resignadament, fumant a la porta del Palau de la Generalitat que l’anessin a detenir.
Els feixistes en la condemna a mort també li recorden aquells fets:
RESULTANDO: Que el procesado Luis Companys Jover, de 58 años de edad, de estado casado, natural de Tarrós (Lérida) y profesión Abogado, desde su juventud siempre tuvo significación política izquierdista, con cuyo carácter fue elegido diputado varias veces, fundando el Partido de Esquerra Catalana de la que fue Jefe de minoria en las Cortes, proclamando en 1931 y en unión de Macià la República Catalana, llegando después a la presiden cia de la Generalidad desde la que en Octubre de 1934 proclamó el “Estat Català”, lo que origina su prisión y condena por el delito de rebelión, pena de la que fue amnistiado en el año 1936, volviendo con tal motivo a ocupar
la Presidencia de la Generalidad.
Per tant, ara, quant dubtem, quan tinguem por, quan no sapiguem que fer, tan sols mirem enrere, recordem la història del nostre president màrtir, i ell serà el far que guiï les nostres passes cap un futur millor, on l’Estat Català no serà una utopia d’unes poques hores, sinó una realitat per sempre més.
Visca el President Companys!
Visca Catalunya!
ERC Arenys de Munt
15 d’octubre de 2014

De Pujol a Pujol

Perdoneu la gosadia, però encara que jo sigui un pelacanyes i vos sigueu una gran personalitat i ex-president de la Generalitat, ara que ja no sou molt honorable, permeteu-me que us parli de Pujol a Pujol i us digui quatre coses.
Encara que no heu sigut mai sant de la meva devoció, sí que us tenia un gran respecte, per damunt de tot com a President de la Generalitat que fóreu. Mai he compartit el vostre ideari polític, des de el meu modest punt de vista heu manat sobre tot i per damunt de tot pels vostres. Heu comes errors històrics, com ara renuncià al concert econòmic, o que  mentre governàveu sempre vàreu negar l’espoli fiscal , també vàreu fer president l’Aznar, i vàreu signar el pacte del Majestic amb el PP, la qual cosa us va impedir reformar l’estatut. De moment només heu comès frau fiscal, però sent qui sou això ja és molt greu, els vostres fills s’han aprofitat del vostre estatus, això encara és molt més greu i teníeu la obligació moral d’haver-ho impedit, els vostres negocis (Banca Catalana) i el vostres amics i col·laboradors (Macià Alavedra, Prenafeta, De la Rosa) sempre han fet pudor de socarrim. No vull fer llenya de l’arbre caigut, però heu perdut la oportunitat de que el vostre nom, fos el nom de carrers i de instituts.

Així com el final heroic del President Companys dignificà tota la seva vida i la seva acció política, deixant ben clar que malgrat els erros que podia haver comés, sempre és va guiar, per uns ideals polítics, per la estima al país i per un comportament humà impecable i honorable. el vostre final polític (que no vital espero i desitjo que visqueu molts anys més) ha emmascarat  i ha posat en dubte tota la vostra acció política i personal de tots aquests anys, el fet d’haver mentit i d’haver amagat el vostre patrimoni durant més de 30 anys ho qüestiona tot.

No sabem com acabarà tot això, però el que sabem és que el vostre cas no perjudica, ni perjudicarà el procés de Independència de Catalunya, de fet fa ben poc que us hi heu apuntat, i ho heu fet quan ja no teníeu cap mena de responsabilitat política. La vostra fi política, representa la fi del Pujolisme, del autonomisme i sobre tot ens dona la possibilitat i la responsabilitat de fer un nou país, sense les rèmores del passat, amb gent nova, amb bona gent, amb noves maneres de fer, honestes, transparents i clares.

Ramon Pujol

 

Del 13 de setembre del 2009 al 9 de novembre del 2014

Del 13/09/2009 al 9/11/2014

Amb la pregunta i la data acordades pels principal partits del Parlament de Catalunya es tanca el cercle i el que varem començar el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, agafa tota la força, la dimensió i la importància d’allò que varem fer. Evidentment el moviment independentista no va començar aquell dia, però la consulta independentista d’Arenys de Munt va suposar realment un punt d’inflexió, evidentment són coses diferents la consulta d’un petit poble del Maresme a una consulta de tot un país, però el fet de que l’estat espanyol digui que no és possible i que no es pot fer, és exactament el que ens varen dir als organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt.
Mai havia hagut tanta gent pels carres, i sobre tot per la riera, com aquell 13 de setembre, la gent van venir per donar suport a aquells 4 ximples que varen tenir el pebrots d’enfrontar-se a l’estat espanyol, a la Falange, al PSOE, al PP, a C’s i a tots aquells que varen dir que no es podia fer i que era il·legal. Cal recordar que la vicepresidenta del govern de aleshores va donar suport a la suspensió de la consulta tot dient: “En la Constitución no cabe la autodeterminación y la independencia”, malgrat tot la consulta es va fer i De la Vega va dir després: “La consulta de Arenys está fuera de la ley y no tiene consecuencias”, doncs ara està clar que és legal i que sí que ha tingut conseqüències, entre d’altres, que molts de pobles van voler fer el que varem fer a Arenys de Munt, i ho van fer a 552 municipis i van votar prop de 900.000 persones, i el que és més important és va crear un autentic exercit pacific de milers de voluntaris, molts d’aquests voluntaris després varen passar a ser voluntaris de l’Assemblea Nacional Catalana, que per cert varen decidir refundar quatre persones, que es varen trobar a Arenys de Munt aquell 13 de setembre del 2009.
Ara el 9 de novembre del 2014 tindrem la oportunitat de votar per la independència de Catalunya, i per més que ens diguin, per més que ens facin, votarem i tant que votarem i mai ningú ens ho podrà impedir, perquè la gran virtut de la democràcia és aquesta, ningú la pot impedir, segons el tribunal de la Haya, en sentencia del 22/07/2010:
“ No hi ha, en dret internacional, cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència”
“Quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica d’un poble, prevaleix la segona”
“En una societat democràtica, a diferencia d’una dictadura, no és la llei que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica la legalitat”

I tant que votarem, collons si votarem, i votarem Sí, Sí!

Salut, Independència, Democràcia i República

Ramon Pujol

La Pregunta

LA PREGUNTA

A Arenys de Munt la pregunta que varem fer va ser:

Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?

Segurament és una pregunta massa llarga i complexa, i encara ho seria si la escurcéssim per exemple així:

Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent?

El dret ha decidir no és més que el dret de autodeterminació que tenen totes les nacions que ho són i sobretot se’n senten, l’estat ens nega que ho som, però s’obliden de la importància del fet de que ens sentim nació, amb una cultura i una llengua pròpies, amb un territori i una història ben definides i que ara hem decidit que volem ser un estat independent, així doncs si el que pretenem és ser un estat lliure i independent per sobretot tenir total poder de decisió, com tenen tots els estats del món, sobre els impostos, la cultura, l’ensenyament, etc.
Doncs si creim que tenim el dret a decidir i creiem que tenim el dret a preguntar al poble si vol això, senzillament el que hem de preguntar és sobre això i sobre tot preguntar-ho clarament.
I tenim un gran exemple en el procés que també han engegat el escocesos, ells però tenen enfront un estat britànic,força més democràtic que l’estat espanyol, que els respecta com a nació, i amb els que han arribat a un acord per la pregunta, doncs en bona lògica tan els partidaris del Sí com els del No, tan els independentistes com els unionistes, el que volen i necessiten és una pregunta clara i transparent.
Així Escòcia i la Gran Bretanya han acordat que la pregunta serà:

Escòcia hauria de ser un país independent?

Tothom entén que país independent vol dir separat de la Gran Bretanya, un nou estat lliure i sobirà, així seguint aquesta línia de transparència i claredat per a tots, la pregunta a Catalunya hauria de ser:

Catalunya hauria de ser un país independent?

Podem canviar país per estat,

Catalunya hauria de ser un estat independent?

Però pocs canvis més podem fer si el que volem es que la pregunta sigui clara i que la entengui tothom, ja tenim la pregunta busquem una data (que tal el 14 de setembre del 2014?) a votar doncs i que sigui el que Déu vulgui o millor encara els que els catalans vulguin.

La tercera via, una via que no va enlloc.

Hem d’anar amb molt de compte amb el intents de distreure’ns, tot marejant la perdiu, del nostre veritable objectiu, la llibertat de Catalunya.
La tercera via no existeix, ni tan sols en el pensament dels que la defensen, no seria, en teoria, una millora del que tenim actualment, una mena d’estatut com el que ens van retallar i li van van passar el ribot fins deixar- lo net com una patenta, el que ara fan és vestir-ho de federalisme confederal de les federacions federades, una camama, una enrredada més dels bruixots unionistes, vestir-ho, posar- hi un nom amb l’únic fi, amb l’únic objectiu de que no es faci la consulta i de que Catalunya mai sigui lliure i independent.
Ells ara són federalistes, confederalistes o terceravialistes, perquè hi ha un moviment independentista enorme i multitudinari que els supera i exaspera, en realitat no són més que uns espanyolistes que no accepten que ho són,  senten tanta incomoditat en saber-se uns traïdors botiflers, que s’inventen opcions ja superades per intentar quedar bé, els temps els posarà al seu lloc i mostrarà la seva mentida.

Motius per la Moció de Censura a Arenys de Munt

Motius per la moció de censura d’Arenys de Munt

Atès que hi ha gent que es pregunta pels motius de la moció i atès que la mateixa CUP no en troba motius us exposaré uns quants motius, que no són més que la meva modesta opinió al respecte.

1/ L’autoritarisme personalista de l’alcalde, la seva actitud de estàs amb mi o contra mi, crea una fractura al poble, entre els amics, coneguts, i saludats de la CUP i la resta de vilatans,i comportant que tot aquell que discrepa de l’actuació del govern municipal, ja sigui treballador, vilatà o oposició, passi ha estar en el bàndol dels dolents. Un alcalde i un govern municipal ho ha de ser per tots igual.

2/ Excés d’empreses municipals i burocratització, si bé la municipalització de serveis pot ser una bona idea, dues empreses municipals i 3 gerents és excessiu, a més no es pot confondre i barrejar la secretaria de la CUP, amb la gerència d’una empresa municipal, no és correcte. La feina dels treballadors de l’Ajuntament s’ha vist alentida per l’excés de burocràcia i fiscalització introduïda pel gerent. Masses a manar i pocs a treballar.

3/Judici a ERC, el fet de que l’alcalde denuncies a la secció local, perdés el judici i ho fes pagar amb diners de l’ajuntament, o sigui amb diners de tots, és indignant i motiu no de moció de censura si no de dimissió.

4/Subvencions, tots ens equivoquem alguna vegada, però el fet de que unes 20 entitats es neguessin a votar, per protestar pel deficient sistema de donació de subvencions, i no tan sols no varen rectificar, si no que varen arribar a donar subvencions de 7 o 9 €, és un gran despropòsit i una presa de pel.

5/La riera. La riera s’ha d’acabar, no pot estar d’aquesta manera, a la CUP sembla que ja els hi va bé tal com està, volen fer un referèndum (seria ja el tercer), i no volen fer-ho per trams, tot això pot allargar el tema de la riera “in eternum”.

6/Brutícia, deixadesa i foscor. El pla de xoc de la neteja, s’ha convertit en no res, el poble està brut deixat i a les fosques. Cal urgentment més neteja, i replantejar el tema de les llums.

7/Deixalleria. Si bé la deixalleria està més neta i endreçada, això en part és degut a que els empresaris i autònoms del poble no hi van a llençar res, l’excessiu cost per ells, uns 350€ al mes per un autònom, fa que vagin a altres deixalleries de la comarca (on no paguen res), o ho llencin als contenidors, només cal veure els del Rial Bellsolell, sempre plens a rebentar i amb deixalles pel voltant.

8/Urbanitzar la zona del rial Bellsolell, és un altre tema d’incompliment de programa, ni faran el geriàtric, ni deixaran fer un supermercat, allò no es pot quedar així, i per fer un supermercat i amb un equipament a dalt, tan sols s’ha de modificar el pla general.

9/Incapacitat de pactar. Ni amb CiU, ni amb ERC, ni amb ningú, amb 4 regidors la feina de l’ajuntament és pràcticament impossible de fer, encare que es podria arribar a governar en minoria pactant amb la oposició les mocions i tots els temes, la qual cosa, ja va queda demostrada, en l’ultim ple, que no estaven disposats a fer.

10/El darrer butlletí. Per si no hi haguessin prou motius, el darrer butlletí de la CUP distribuït pel poble i penjat a la xarxa, és un exemple de mala fe, mala baba, i deslleialtat.No es pot dir “pilotasso” urbanístic, de voler fer un supermercat amb un equipament a dalt, a més si fos veritat el que diuen en serien còmplices, no ho diuen en el seu moment, si no al cap de 2 mesos. No és més que una rebequeria amb molta mala fe, morir matant.
També vull dir que no tot ha estat dolent, s’ha d’agrair la reducció del deute i les ganes i la feina dels 3 regidors de la CUP.

25- N Reflexionem, ERC, Independència.

El clam de la manifestació de l’11 de setembre, per anar bé, hauria de tenir ressò, en les eleccions del 25N, estem al davant d’una oportunitat històrica, hem fet un llarg camí per arribar fins aquí i ara no podem dubtar, ni ens poden tremolar les cames(o les mans) a l’hora de dipositar la papereta a la urna. Tothom va ser benvingut a la manifestació, però no estar de més dir que alguns, ja hi vam anar l’any anterior i l’anterior a l’anterior i molts altres, això no vol dir res, no ens fa millors, senzillament és una dada, només vol dir que les coses no passen mai per casualitat. El que si que no és veritat és que hi anés tanta gent (com diu el president Mas) perquè va anar-hi CiU,segurament va col·laborar a que vingués més gent però no n’és la clau.. Si va anar tanta gent va ser gràcies a la convocatòria unitària de l’ANC i a la feina de la seva gent, a l’ANC hi ha molta gent de la societat civil i també gent de CiU, d’ERC de les CUP, etc… Val a dir que les CUP van fer la seva manifestació a part, encara que molts dels seus militants van tenir els seny de venir a la manifestació convocada per l’ANC.
No és per posar en dubte en Mas i el seu projecte però se’m fa estrany que tenint en compte que el crit unànime de la manifestació ve ser el de : INDEPENDÈNCIA, que el president no digui mai la paraula independència, i que en el programa de CiU tampoc hi surt, fan servir tot tipus d’eufemismes per no dir-ho. També el paper d’en Duran, posant fre constantment a les paraules d’en Mas i deixant fora de les llistes en Viladabadal alcalde de Vic i president de la Associació de municipis independentistes és ben estrany i sospitós.
En Junqueras liderà un projecte molt clar, sap i ho explica molt bé com fer-ho per dur a Catalunya a una llibertat plena, a la independència, a la República Catalana. En dos anys ERC ha canviat de president i de cúpula, això s’ha fet des de abaix, un grup de gent del partit va anar a buscar en Junqueras que aleshores era eurodiputat i el va convèncer de presentar-se per president, així varem saber aprofitar un error per fer un canvi radical, de abaix cap a dalt i de dins a fora, sempre dintre el discurs ferm de buscar la independència del nostre país, el fet de que ara si sumi molta més gent no fa més que donar-nos la raó i refermar el nostre discurs i la nostra ideologia.
Per l’alliberament del nostre país, el més important no és una majoria absoluta, sinó que la segona força més votada sigui un partit clarament independentista, això dona encara més força al que guanyi les eleccions i al projecte general de la independència, de l’estat propi, o de la República Catalana.
Així doncs si penses en independència pensa en ERC.

LA GRAN MENTIDA DEL FEDERALISME

El federalisme és una bona idea i no està pas malament, però de la manera que el planteja el PSC-PSOE és una gran mentida. Perquè?, us preguntareu, doncs perquè primer de tot per federar-se amb algú, aquest algú hauria de voler-ho fer, suposem que la meva ingenuïtat em permetés pensar que que el PSOE té la voluntat de crear un estat federal on Catalunya tingués una sobirania prou digna, el problema seria que s’ha de canvia la constitució, i per fer això cal el suport del PP, aquesta és la trampa i la gran falsedat, el PP si mai canvia la sacrosanta reconsagrada constitució ho faria més aviat per eliminar l’autonomia, i si pogués els catalans i tot. Així doncs saben que no pot ser i amb tota la pocavergonya del món aposten per un projecte que no és factible, que no és possible de cap de les maneres. Però a més a més per acabar de rebla el clau ni tan sols aposten pel dret a decidir, diuen que s’ha de fer un referèndum legal, i tornem a ser amb el problema de la constitució i del PP, Un altre presa de pel doncs, així aquesta tercera via del federalisme que defensen és per intentar mantenir-se equidistants entre la independència i l’espanyolisme, però aquesta postura no s’aguanta per enlloc i no és més que una manera de defensar un unionisme mal paït. Encara que no tenen la mateixa idea d’Espanya que el PP si que la volen unida igual que ells. El federalisme real apostaria per la independència i pel dret a decidir, un cop aconseguida la llibertat, el nou estat Català es podria federar amb l’estat espanyol si les dues parts ho volguessin i s’entenguessin, el federalisme ha de ser d’igual a igual, si no, no es pot fer, no existeix, és una gran mentida. De fet aquest tarannà a Arenys de Munt ja el varem poder comprovar en la primera consulta per la Independència, el PSC va votar sempre en contra i no en va voler saber res, ni col·laborar en cap cosa, podien haver demanat el vot negatiu però defensar la consulta, mai ho varen fer, darrerament també van votar, amb el PP, en contra de la moció per declarar Arenys de Munt territori català lliure i sobirà.

Resultat d’ERC a les eleccions al congrés de diputats a Arenys de Munt

Les passades eleccions pel congres de diputats de Madrid han estat molt especials per mi.
Vaig participar-hi com a 10é i últim suplent, això ha suposat una gran satisfacció.
En primer lloc perquè qui m’ho va proposar varen ser els companys de la secció local d’Arenys de Munt. La idea va ser d’en Josep Sànchez que ho va proposar en una executiva, ràpidament tothom i va donar suport i jo vaig quedar una mica descol·locat fins i tot pensant sinó seria una broma. Però veient que anava en serio i que era com un reconeixement a la meva modesta participació en la executiva local. Aficionat com sóc a apuntar-me a qualsevol merder em vaig llançar al vuit sense paracaigudes.
En segon lloc perquè em van escollir al congres comarcal per votació. Vaig sortir pels pels, però val a dir que ningú havia previst que m’hi presentés, vaig haver de preparar un petit discurs de presentació, i davant de l’assemblea intentar convèncer als companys d’ERC que jo era la persona adient per anar la congrés, acompanyant a en Nani Mora de Llavaneres. Vaig quedar quart darrera de la Mònica Palacín i la Laia Martí, però vaig aconseguir entrà.
En tercer lloc per l’orgull que representa tancar una llista encapçalada per l’Alfred Bosch i en Joan Tardà dues persones a les que admiro profundament. Que dir d’en Joan Tardà, un home extraordinari que no te res a veure amb la versió exageradament histriònica que ens volen fer veure els mitjans de comunicació espanyolistes, la seva participació i el seu suport a la consulta d’Arenys de Munt(on el vaig conèixer) em van deixar gratament sorpresos, tot un diputat del congrés es va posar a la meva disposició pel que fes falta. Qui m’havia de dir quant llegia l’Atles Furtiu que una dia tancaria una llista encapçalada pel seu autor, l’Alfred Bosch també ha vingut a Arenys de Munt sempre que se l’hi ha demanat, de fet va venir fa poc pel segon aplec per la independència i va ser l’únic cap de llista que va venir a fer campanya a la nostra vila. A més dels capdavanters la llista està plena de noms reconeguts i il·lustres tant de militants d’ERC com d’independents. I per si això fos poc cal afegir-hi la llista de suport Catalunya Sí, encapçalada per en Lluís Llach i plena d’intel·lectuals i artistes de reconegut prestigi.
En quart i darrer lloc per haver aconseguit aturar la davallada d’ERC. Des de el segon tripartit Esquerra havia començat una davallada electoral molt forta i perillosa degut a la pèrdua de confiança d’un electorat que no va acceptar ni entendre el pacte amb els socialistes, això no va ser més que una errada puntual d’un pacte fet en un moment concret. El redreçament del partit per part dels nous dirigents del partit, l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira ha estat efectiu i el canvi de candidat a les eleccions de Madrid ha estat tot un encert que ha aturat la davallada, ara tenim temps de recompondre’ns i començar a recupera la confiança de l’electorat.
A Arenys de Munt el resultat ha estat força bo, hem quedat segona força política, per darrera CiU i per davant de PSC i PP, a més hem sigut el poble del Maresme amb millor percentatge de vot d’ERC, això ens demostra que la feina ben feta dona fruits. Val a dir que a Arenys de Munt tradicionalment ERC té un bon electorat, ja des de la època de la República, on varem tenir l’alcaldia del 1931 al 1936, o des de el principi de la democràcia post-franquista on els primers ajuntaments foren d’ERC. Arenys de Munt i ERC tenen un lligam molt fort i em sento molt orgullós de formar part de tots dos i que aquest lligam hagi donat fruits com ara la escola Sant Martí, que enguany fa 75 anys o la primera Consulta per la Independència de Catalunya, de la organització de la qual en va formar part ERC i jo mateix des de el primer dia,com no podia ser d’altres manera si tenim en compte la tradició del nostre poble i del nostres partit.
Salut, independència i república.
Ramon Pujol