La República Catalana a Arenys de Munt

14 d’abril de 1931 . 15 d’abril de 2011

80 anys de la república

 

“Avui 14 d’abril de 1931, jo, Josep Maria Soler com a guanyador per majoria de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, exigeixo la clau de la casa consistorial i com a nou alcalde d’Arenys de Munt, en nom meu i dels consellers declarem:

Sotmetre’ns a l’autoritat del Govern Provisional de la República Catalana i al Govern Provisional de la República Federal Espanyola, manifestant la nostra satisfacció d’haver-se proclamat a Catalunya i a Espanya el règim republicà”.

 Així es va acabar el mandat del carismàtic i caciquil Ramon Vernis, que durava gairebé ininterrompudament des de l’1 de gener de 1906, i que a les eleccions del 1931 es presentava pel Partit Monàrquic; durant 25 anys es va alternar l’alcaldia amb el seu col·laborador Pere Gaspart, i durant la dictadura de Primo de Rivera, fins i tot actuà com a “Jefe Local de la Unión Patriotica”. La revista “La Flama” l’anomenà ”un alcalde bastante eterno” i el poble deia: “Ramon Vernis Vergés, alcalde per sempre més”.

 El nou ajuntament republicà estigué format per:

Alcalde Josep Maria Soler i Pérez. ERC

Tinent 1r Ramon Paituví i Rovira. USC

Tinent 2n Jaume Parera i Valls.  ERC

Síndic Antoni Soler i Fornaguera.  ERC

Dipositari Francesc Mas i Vilà.  ERC

Conseller Esteve Puigduví i Rucarols.  ERC

Conseller Jaume Colomer i Torras.  Radical

Conseller Andreu Ferran i Cusachs.  Lliga

Conseller Bonaventura Bassó i Alsina.  Lliga

Conseller Jaume Maresma i Jaurés.  Republicà d’esquerres

El dia 14 d’abril de 1931 es celebrà l’establiment de la república, esdevenint un dia festiu, però també es van trencar les plaques dels carrers amb noms de l’antic règim, i es van llençar el retrat del rei i una bandera espanyola pel balcó de l’ajuntament. Finalment a la plaça de l’església les tres orquestrines que hi havia en aquell moment al poble van tocar totes juntes La Marsellesa.

El nou Ajuntament republicà cobrí el càrrec d’agutzil amb en Josep Martori i Casals; ell va efectuar alguns canvis de noms dels carrers més d’acord amb el règim i tota la documentació municipal la va escriure en català.

Quatre principis van guiar l’activitat del nou consistori:

– Laïcisme

– Participació ciutadana

– Infraestructures i cultura

-Catalanitat

La feina feta per aquest ajuntament republicà va ser molta i molt important.El  desembre de 1931 ja es va començar a fer una carretera per unir Sobirans amb el nucli urbà. El març de 1932 s’acordà la municipalització del cementiri. El municipi comprà el cementiri per 3.000 pessetes i s’acabà amb la discriminació per la gent no catòlica que fins aleshores eren enterrats en el cementiri civil, brut i mal endreçat, anomenat “dels gossos”. La igualtat també arribava als morts.

El 30 de juny de 1931 es constituí una Comissió de Cultura, presidida per Ramon Paituví i amb la col·laboració d’un arquitecte extraordinari, Enric Catà, i d’una personalitat en el camp de la pedagogia, en Raimon Torroja.

Per tal de sensibilitzar la gent de la necessitat d’unes escoles noves, l’ajuntament organitza dos cicles de conferències, en les que hi van participar destacades personalitats del món de la pedagogia i de la cultura , com la Sra. Rosa Sensat i el Sr. Manel Serra i Moret. També per rebre i aconseguir el suport de la gent del poble, el 29 d’octubre de 1933 es va fer un referèndum municipal, que amb un resultat de 957 vots a favor i cap en contra, va donar un clar suport a la política de l’ajuntament republicà.

El 15 de desembre de 1931 es va aprovar el projecte d’Enric Catà de fer les Escoles Graduades; van començar les obres el setembre de 1933 i s’acabaren, no sense problemes de finançament, i amb retard, l’abril de 1937.

ERC va organitzar mítings, conferències polítiques i diverses visites de diputats i líders polítics, un d’aquests actes el presidí Lluís Companys, futur president de Catalunya.

El president Francesc Macià ens va visitar el 31 de gener de 1932, a fi de clausurar un cicle de conferències pedagògiques organitzades amb motiu de la construcció de les noves escoles.

 El 1933 s’inaugurà la biblioteca impulsada i dirigida per Maria Antònia Torrent i Martori, fet que va suposar un fort impuls per a  la vida cultural de l’època.

Durant la nit del 6 d’octubre de 1934, en saber-se la noticia de la proclamació de l’Estat Català per part del president Lluí Companys, al nostre poble es va fer una manifestació que va arribar fins a l’ajuntament. L’alcalde els va rebre, i va obrir les portes de la casa de la vila, penjaren dues banderes al balcó (una senyera estelada i una vermella) i proclamaren l’Estat Català.

El 9 d’octubre una columna mòbil de la caserna de Mataró, amb el tinent Antonio de Carranza al capdavant, destituí el govern de l’ajuntament; l’alcalde i alguns regidors van passar a disposició judicial, i van ser empresonats a Mataró.

La normalització del consistori no arribà fins el 17 de febrer de 1936, amb la victòria del Front Popular d’esquerres a les eleccions de 16 de febrer; tots els empresonats pels Fets d’octubre van ser posats immediatament en llibertat.

Tot just recuperada la normalitat democràtica, l’ajuntament republicà va reprendre la feina amb renovada empenta i il·lusió. Així, d’acord amb l’arquitecte Enric Catà, s’activà la comissió de Foment, que aspirava a realitzar les següents obres:

-La construcció d’una plaça de mercat coberta

-El proveïment d’aigües potables

-La Xarxa de clavegueram

-El Trasllat de l’ajuntament

-I la construcció de cases per als mestres del nou Grup escolar

Malauradament l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 suposà la fi d’aquell ajuntament republicà, que amb en Josep Maria Soler al capdavant, en molt poc temps va fer una tasca de modernització del poble realment increïble; en uns pocs anys van passar moltes coses i es va fer tanta feina i tan important que part d’ella  fins i tot ha arribat  als nostres dies.

Ens vam despertar de la llarga i freda nit del franquisme, i després de més de 40 anys la gent encara deuria recordar quelcom d’aquell ajuntament republicà, doncs les primeres eleccions municipals les va guanyar ERC. L’alcalde fou en Joan Miquel i Figueres i entre els seus col·laboradors trobem en Josep Martori, aquell secretari que va fer la primera acta de l’ajuntament republicà en català.

Els temps passats ho són per sempre, però no hem d’oblidar mai, que som hereus d’aquells homes valents i agosarats, que si convenia eren capaços d’anar a la presó o jugar-se la vida per uns ideals. Ideals que cal recordar que també són els nostres.

Mentre esperem que algun dia Catalunya esdevingui una República lliure i independent, farem tota la feina que puguem des de l’ajuntament de la nostra vila amb la mateixa dedicació i empenta que aquells homes.

Llarga vida a la memòria d’aquells homes i a la feina que van fer.

Ramon Pujol.

Bibliografia.

Petita Història d’Arenys de Munt. Francesc Forn.
Un tomb per la història d’Arenys de Munt. Jordi Amat.
Aproximació a la història d’ERC, d’Arenys de Munt. Agustí Barrera