25 aniversari de la mort de Salvador Espriu

El dilluns 22 de febrer del 2010 farà 25 anys de la mort de Salvador Espriu , sempre els seus poemes m’havien commogut, sobre tot quant vaig descobrí que un dels millors poetes catalans havia dedicat els seus millors versos als llocs on jo jugava de petit i on m’havia anat fent gran, jo vivia al carrer Sant Pere i anava al col·legi Cassà que estava al mateix carrer , així de casa al col·legi i del col·legi a casa sempre tenia una estona per voltar, el meu lloc de jocs era els voltants del cementiri de Sinera……., el bosc de Can Quintana, els rials , el garrofer de davant el cementiri; primer a peu desprès amb bicicleta i fins i tot mes tard amb moto sempre fent-la peta sota el garrofer, a l’hivern amb els companys de classe i a l’estiu amb els amics de Barcelona que venien de vacances.

 La pols dels rials que anomenava Espriu em sembla encara portar-la enganxada als cabells , els camins de l’aigua els he vist de dalt del turó del cementiri i desprès es el resseguit fins al fons del mar per veure on anaven a parar i he estimat l’ombra d’un núvol viatger diferent, però veient passar la ombra per el mateix lloc. En algun enterrament d’un familiar vaig descobrir la màgia de Sinera , la seva màgia és la llum i aquesta llum la trobareu les tardes d’estiu…; els Xiprers, les estàtues d’en Llimona, el blau del cel i el blau del mar tot pren una força especial, quan baixes les escales sembla que vagis directe cap el mar.

 Per això vaig anar a l’enterro del poeta, recordo molta gent, una gernació immensa, hi havia el president, polítics i tot de gent important, jo recordo que a la pujada del cementiri duia al davant un Guardia civil i em va sobta veure’l allà, de verd amb aquell ridícul tricorni i amb la pistola a la cintura, un home armat i opressor de Catalunya a l’enterrament del poeta símbol del pacifisme i la catalanitat, si n’hi ha d’hipòcrites als enterraments…

 Ja dintre el cementiri mentre el ficaven al nínxol, un home petit amb barret és va fer lloc fins a primera fila era en J.V.Foix, la Marina Rossell va cantar el cant dels ocells i per acabar espontàniament es va anar estenent un murmuri, un xiuxiueig, era els segadors però no cantat sinó xiuxiuejat, taral·lejat en veu baixa, ….com per no molestar al poeta que feia poc que descansava.

 Hores d’ara qui descansa unes quantes fileres abans, un pis més amunt i al mateix replà que en Salvador Espriu és el meu pare. Així dons quan vaig al cementiri de Sinera, visito al meu pare, al poeta, les escultures d’en Llimona, els camins de la mar i els núvols passatgers i recordo d’un glop la meva infantesa, la meva adolescència i la meva joventut.

Ramon Pujol

Arenys de Munt

L’EFECTE PAPALLONA DE LA CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA D’ARENYS DE MUNT

L’EFECTE PAPALLONA DE LA CONSULTA D’ARENYS DE MUNT.

Dins de la teoria del caos hi ha el que se’n diu popularment  l’efecte de papallona, és la teoria de que el batec de les ales d’una papallona  a Tokio pot provocar un huracà al carib, bàsicament be a dir que petits canvis poden desencadenar grans transformacions i això mes o menys és per justificar que no es pot  predir amb exactitud el canvis meteorològics o les fluctuacions de la borsa per exemple.

La Consulta per la Independència de Catalunya que es va fer el 13 de setembre a Arenys de Munt a suposat potser no un huracà però si una gran turmenta a la política catalana.

D’entrada ha estat la espurna que ha encès la resta de consultes d’arreu de Catalunya, ni més ni menys que 167 municipis el 13 de desembre, 77 municipis ho faran el 28 de febrer ,  n’hi ha més d’un centenar per el 25 d’abril i ja s’ha proposat el 20 de juny per fer un altre tongada, per més endavant  s’està preparant la consulta de Barcelona, a més del centenars de milers de gent que han anat i aniran a votar, donat que aquestes consultes és fan  sense cap mena de suport institucional suposa una quantitat d’organitzadors i de voluntaris espectacular, un moviment social i polític de gran magnitud i s’ha de recordar que tot això va comença en un petit poble de l’Alt Maresme.

Ha estat una sacsejada a la societat civil i als partits polítics que per força s’han hagut de posicionar d’una manera o altre, cap un bàndol o cap l’altre.

Els partits ha reaccionat com el que són en el fons.

La CUP és qui va presentar la moció que van votar a favor AM2000, CiU i ERC, el PSC va votar en contra.

La CUP, AM2000 i ERC son els que han tirat del carro a Arenys de Munt i CiU hi ha donat suport ; a nivell nacional també ha estat així, on hi ha la CUP s’ha implicat i ERC ha impulsat i liderat la majoria de comissions d’arreu del país on s’han fet les consultes, CiU s’ha mantingut en el “sí però no” de la mateixa manera que IC, el PSC tan a Arenys de Munt com a nivell nacional (exceptuant alguns regidors) a protagonitzat una deriva cap l’espanyolisme més ranci que l’apropat perillosament a les posicions del PP i de la Falange.

Tot te un principi, i a dins d’ERC l’efecte papallona també ha funcionat, en un sopar de la secció local d’ERC d’Arenys de Munt em vaig oferir com a voluntari per entrar a dins de la Comissió Organitzadora, això va ser el principi d’una meravellosa aventura a partir d’aquí, un cop ja era membre de la comissió vaig demanar a d’altres companys que m’ajudessin i entressin a la Comissió, uns altres van col·laborar com a voluntaris, entre d’altres coses vam fer la pagina web, els cartells, el grup del facebook, les notes de premsa i el dia 13 vam estar portant les acreditacions de la premsa (300 periodistes de 70 mitjans de comunicació) i el cap de premsa també era d’ERC, 2 mesos abans de la consulta ja ens van donar suport personalment el conseller Jordi Ausàs i el President d’ERC Joan Puigcercós, vaig demanar-li a l’Oriol Junqueras si podria venir i em va contestar personalment que vindria el dia i l’hora que li digues, vaig demanar un diputat i va venir en Joan Tardà, van venir l’Anna Simó , en Pere Aragonès, etc…..

 No sé com haguessin  anat les coses si jo no m’hagués implicat tan a fons ( i els meus companys no m’haguessin seguit) però penso que en aquest cas i perdoneu la immodèstia, però  he bategat les ales, fent que alguna cosa es mogui , això no te més mèrit que ser el primer, dons si els altres companys no m’haguessin seguit no hauria passat res, així dons tinc l’orgull de ser la punta de llança  d’ ERC, en el tema de les consultes i d’haver començat un efecte papallona que Déu sap on ens portarà…

Salut, independència i república.

Ramon Pujol