Del 13 de setembre del 2009 al 9 de novembre del 2014

Del 13/09/2009 al 9/11/2014

Amb la pregunta i la data acordades pels principal partits del Parlament de Catalunya es tanca el cercle i el que varem començar el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, agafa tota la força, la dimensió i la importància d’allò que varem fer. Evidentment el moviment independentista no va començar aquell dia, però la consulta independentista d’Arenys de Munt va suposar realment un punt d’inflexió, evidentment són coses diferents la consulta d’un petit poble del Maresme a una consulta de tot un país, però el fet de que l’estat espanyol digui que no és possible i que no es pot fer, és exactament el que ens varen dir als organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt.
Mai havia hagut tanta gent pels carres, i sobre tot per la riera, com aquell 13 de setembre, la gent van venir per donar suport a aquells 4 ximples que varen tenir el pebrots d’enfrontar-se a l’estat espanyol, a la Falange, al PSOE, al PP, a C’s i a tots aquells que varen dir que no es podia fer i que era il·legal. Cal recordar que la vicepresidenta del govern de aleshores va donar suport a la suspensió de la consulta tot dient: “En la Constitución no cabe la autodeterminación y la independencia”, malgrat tot la consulta es va fer i De la Vega va dir després: “La consulta de Arenys está fuera de la ley y no tiene consecuencias”, doncs ara està clar que és legal i que sí que ha tingut conseqüències, entre d’altres, que molts de pobles van voler fer el que varem fer a Arenys de Munt, i ho van fer a 552 municipis i van votar prop de 900.000 persones, i el que és més important és va crear un autentic exercit pacific de milers de voluntaris, molts d’aquests voluntaris després varen passar a ser voluntaris de l’Assemblea Nacional Catalana, que per cert varen decidir refundar quatre persones, que es varen trobar a Arenys de Munt aquell 13 de setembre del 2009.
Ara el 9 de novembre del 2014 tindrem la oportunitat de votar per la independència de Catalunya, i per més que ens diguin, per més que ens facin, votarem i tant que votarem i mai ningú ens ho podrà impedir, perquè la gran virtut de la democràcia és aquesta, ningú la pot impedir, segons el tribunal de la Haya, en sentencia del 22/07/2010:
“ No hi ha, en dret internacional, cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència”
“Quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica d’un poble, prevaleix la segona”
“En una societat democràtica, a diferencia d’una dictadura, no és la llei que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica la legalitat”

I tant que votarem, collons si votarem, i votarem Sí, Sí!

Salut, Independència, Democràcia i República

Ramon Pujol

Anuncis

La Pregunta

LA PREGUNTA

A Arenys de Munt la pregunta que varem fer va ser:

Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?

Segurament és una pregunta massa llarga i complexa, i encara ho seria si la escurcéssim per exemple així:

Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent?

El dret ha decidir no és més que el dret de autodeterminació que tenen totes les nacions que ho són i sobretot se’n senten, l’estat ens nega que ho som, però s’obliden de la importància del fet de que ens sentim nació, amb una cultura i una llengua pròpies, amb un territori i una història ben definides i que ara hem decidit que volem ser un estat independent, així doncs si el que pretenem és ser un estat lliure i independent per sobretot tenir total poder de decisió, com tenen tots els estats del món, sobre els impostos, la cultura, l’ensenyament, etc.
Doncs si creim que tenim el dret a decidir i creiem que tenim el dret a preguntar al poble si vol això, senzillament el que hem de preguntar és sobre això i sobre tot preguntar-ho clarament.
I tenim un gran exemple en el procés que també han engegat el escocesos, ells però tenen enfront un estat britànic,força més democràtic que l’estat espanyol, que els respecta com a nació, i amb els que han arribat a un acord per la pregunta, doncs en bona lògica tan els partidaris del Sí com els del No, tan els independentistes com els unionistes, el que volen i necessiten és una pregunta clara i transparent.
Així Escòcia i la Gran Bretanya han acordat que la pregunta serà:

Escòcia hauria de ser un país independent?

Tothom entén que país independent vol dir separat de la Gran Bretanya, un nou estat lliure i sobirà, així seguint aquesta línia de transparència i claredat per a tots, la pregunta a Catalunya hauria de ser:

Catalunya hauria de ser un país independent?

Podem canviar país per estat,

Catalunya hauria de ser un estat independent?

Però pocs canvis més podem fer si el que volem es que la pregunta sigui clara i que la entengui tothom, ja tenim la pregunta busquem una data (que tal el 14 de setembre del 2014L'alcalde d'Arenys de Munt, Joan Rabasseda entrega a Oriol Junqueras la papereta de vot de la consulta per la independència d'Arenys de Munt?) a votar doncs i que sigui el que Déu vulgui o millor encara els que els catalans vulguin.

Motius per la Moció de Censura a Arenys de Munt

Motius per la moció de censura d’Arenys de Munt

Atès que hi ha gent que es pregunta pels motius de la moció i atès que la mateixa CUP no en troba motius us exposaré uns quants motius, que no són més que la meva modesta opinió al respecte.

1/ L’autoritarisme personalista de l’alcalde, la seva actitud de estàs amb mi o contra mi, crea una fractura al poble, entre els amics, coneguts, i saludats de la CUP i la resta de vilatans,i comportant que tot aquell que discrepa de l’actuació del govern municipal, ja sigui treballador, vilatà o oposició, passi ha estar en el bàndol dels dolents. Un alcalde i un govern municipal ho ha de ser per tots igual.

2/ Excés d’empreses municipals i burocratització, si bé la municipalització de serveis pot ser una bona idea, dues empreses municipals i 3 gerents és excessiu, a més no es pot confondre i barrejar la secretaria de la CUP, amb la gerència d’una empresa municipal, no és correcte. La feina dels treballadors de l’Ajuntament s’ha vist alentida per l’excés de burocràcia i fiscalització introduïda pel gerent. Masses a manar i pocs a treballar.

3/Judici a ERC, el fet de que l’alcalde denuncies a la secció local, perdés el judici i ho fes pagar amb diners de l’ajuntament, o sigui amb diners de tots, és indignant i motiu no de moció de censura si no de dimissió.

4/Subvencions, tots ens equivoquem alguna vegada, però el fet de que unes 20 entitats es neguessin a votar, per protestar pel deficient sistema de donació de subvencions, i no tan sols no varen rectificar, si no que varen arribar a donar subvencions de 7 o 9 €, és un gran despropòsit i una presa de pel.

5/La riera. La riera s’ha d’acabar, no pot estar d’aquesta manera, a la CUP sembla que ja els hi va bé tal com està, volen fer un referèndum (seria ja el tercer), i no volen fer-ho per trams, tot això pot allargar el tema de la riera “in eternum”.

6/Brutícia, deixadesa i foscor. El pla de xoc de la neteja, s’ha convertit en no res, el poble està brut deixat i a les fosques. Cal urgentment més neteja, i replantejar el tema de les llums.

7/Deixalleria. Si bé la deixalleria està més neta i endreçada, això en part és degut a que els empresaris i autònoms del poble no hi van a llençar res, l’excessiu cost per ells, uns 350€ al mes per un autònom, fa que vagin a altres deixalleries de la comarca (on no paguen res), o ho llencin als contenidors, només cal veure els del Rial Bellsolell, sempre plens a rebentar i amb deixalles pel voltant.

8/Urbanitzar la zona del rial Bellsolell, és un altre tema d’incompliment de programa, ni faran el geriàtric, ni deixaran fer un supermercat, allò no es pot quedar així, i per fer un supermercat i amb un equipament a dalt, tan sols s’ha de modificar el pla general.

9/Incapacitat de pactar. Ni amb CiU, ni amb ERC, ni amb ningú, amb 4 regidors la feina de l’ajuntament és pràcticament impossible de fer, encare que es podria arribar a governar en minoria pactant amb la oposició les mocions i tots els temes, la qual cosa, ja va queda demostrada, en l’ultim ple, que no estaven disposats a fer.

10/El darrer butlletí. Per si no hi haguessin prou motius, el darrer butlletí de la CUP distribuït pel poble i penjat a la xarxa, és un exemple de mala fe, mala baba, i deslleialtat.No es pot dir “pilotasso” urbanístic, de voler fer un supermercat amb un equipament a dalt, a més si fos veritat el que diuen en serien còmplices, no ho diuen en el seu moment, si no al cap de 2 mesos. No és més que una rebequeria amb molta mala fe, morir matant.
També vull dir que no tot ha estat dolent, s’ha d’agrair la reducció del deute i les ganes i la feina dels 3 regidors de la CUP.

Eleccions del 20-N, motius per votar independència, motius per votar ERC.

El proper 20 de novembre hi ha les
eleccions a les cort de diputats de Madrid, als independentistes ens
interessa ser-hi representats per que s’escolti la nostre veu també
a la capital del país veí, hem de ser valents i anar-hi amb la cara
ben alta, i explica’ls-hi de manera clara i senzilla el que volem i
com ho volem, quedar-nos a casa i abstenir-nos no serveix de res, ens
esborra i ens fa ser invisibles, transparents i muts.

Hem de ser valents i anar a lluitar en
tots els camps de batalla possibles, ja sigui als ajuntaments, al
parlament del nostre país, a l’Estat Espanyol o a Europa, sabem que
no és fàcil, que no ens escolten , que no ens fan cas i que no
serveix de gran cosa, però mentre Catalunya no sigui independent, no
defallirem i anirem a Madrid i a on calgui a explicar el nostre punt
de vista, les nostres raons, i els  motius pels que volem la
independència, i burxarem, i opinarem, i direm, i xarrarem, i
explicarem fins a gastar les paraules, és el nostre dret, el nostre
deure i la nostre obligació com a catalans, com a patriotes. Encara
que ens insultin i ens escarneixin, encara que ens pressionin i ens
amenacin, si fan tot això es perquè som l’enemic, i és bo, és
just i és necessari per aconseguir ni que sigui visualitzar i crear
debat sobre l’enfrontament amb l’estat espanyol.

Cada vot que es perdi cada independentista que es quedi a casa el 20-N, és una derrota de la
nostre lluita. Per cada diputat que no sigui independentista n’hi
haurà un de espanyolista, no deixem que ens treguin la força, no
deixem que ens treguin la paraula. Els independentistes parlem i
diem:

Llibertat i independència.

Per això votem:

Esquerra Republicana de Catalunya,
Reagrupament i Catalunya Sí.

Tenim el suport de Lluís Llach, Pare
Manel, Joan reig, Moisès Brogi, Lluís Gavaldà, Jaume Cabré,
Gerard Quintana, Gorka Knörr, Santi Vendrell, Jordi Porta, Carles
Móra, Àlex Gorina, Companyia Electrica Dharma, Armand de Fluvià,
Miquel de Palol, Miquel Sellarés,etc.

És un gran orgull tanca la llista com
a últim suplent, rebent els suport de totes aquestes patums del
nacionalisme i l’independentisme, musics, escriptors, periodistes,
empresaris i pensadors, tots ells primeres espases del panorama
intel·lectual i de lluita d’arreu dels Paísos Catalans. Tots
aquests no poden estar equivocats, ja fa dies que es lleven ben
d’hora, però ben d’hora ben d’hora i que s’han posat a pencar…

El dia que ens posem tots d’acord serem
imparables. Potser, segurament sense saber-ho, ja hem començat a ser-ho.

Salut, independència i república.

Ramon Pujol i Bayo, 10é i últim suplent de la candidatura d’ERC per Barcelona al congrés.

El pacte lampedusià (CUP-CiU) d’Arenys de Munt

EL PACTE LAMPEDUSIÀ (CUP-CIU) D’ARENYS DE MUNT

Les negociacions posteriors a les eleccions municipals del 22 de maig van
suposar per a mi un important desgast moral i emocional, no dubto de
que hi ha gent de la CUP amb ganes de pactar però tampoc dubto de
que la voluntat del seu cap de llista ha estat la de no pactar i de
posar tots els impediment possibles a que aquest pacte es fes
realitat.

El pacte CiU-Cup ja estava fet i així l’hi vaig dir al mateix Jiménez la
diada de Sant Jordi d’aquest any, tenia clar que si sumaven farien
aquest pacte, i no és pas que jo sigui endeví, sinó que en els
darrers plens, aquesta pinça CiU-CUP ja funcionava. Fins i tot la
CUP va arribar a votar en contra de  demanar la dimissió de la
Consellera Bozal. ERC vam fer una moció demanant-li la dimissió per
la actitud que va tenir, quant era cap dels advocats de l’estat, en
contra de la consulta per la independència i de l’Ajuntament
d’Arenys de Munt. El regidor de la Cup va fer servir la ironia però
va acabar votant en contra de la moció d’ERC i fent costat a CiU.

Aquest pacte però estava pensat per fer-se al revés, es a dir 4 o 5 regidors de
CiU i 2 o 3 de la CUP, malgrat això, de seguida es van posar d’acord
i quant encara no havien rebut la nostre resposta a la seva proposta,
ells ja havien pactat regidories i tinences d’alcaldia.

El fet de que continuïn demanant que ERC entri a govern és tan sols per apaivagar
les critiques que reben, de dins i de fora dels seus partits, per
aquest pacte antinatural. De fet no han fet ni un sol gest concret,
ni una sola proposta concreta, que faci entendre que ho volen de
debò.

Que el gestor ja el tinguin decidit de fa 6 mesos és realment curiós, com podem
entrar a govern si no sabem ni qui és?.

Compartir alcaldia es licit i legal, també es veritat que si no ho volen fer
no en tenen cap obligació, sobre tot si ja tenen un soci de govern.
No cal que donin excuses de mal pagador, la cadira es seva, en tenen
tot el dret, no la volen compartir i punt. Però no voler ni
sentir-ne parlar no és precisament la generositat que necessitaria
un pacte d’aquesta mena.

En definitiva el que fa  el govern de CUP-CiU és fer una oferta a ERC plena de
bones paraules però ambigua, general, minsa, escadussera, sense
oferir res amb suc i bruc, ni explicar res de res, i com que saben
que ERC no ho podem acceptar, aleshores diran que ens han ofert
entrar però ERC no ha volgut.

La CUP ha
ingut i té la possibilitat de fer un canvi real al govern municipal
d’Arenys de Munt, però prefereix fer un canvi a mitges i tan sols
substituir en l’organigrama de l’Ajuntament a AM2000, deixant CiU tal
com estava i deixant ERC fora del govern.

Tampoc és veritat l’estalvi en el sou de l’alcalde, si al seu sou i sumem el
del càrrec de confiança/gerent surt fins i tot més car que abans.
Això si el sou del senyor Mulons ara enlloc de pagar-lo l’Ajuntament
el paga el Consell Comarcal

Del que es tracta és de consolidar un canvi lampedusià. Que el Patronat, que
la Gusam segueixin com fins ara, que urbanisme, governació, la
brigada, la policia, siguin portades per les mateixes persones i/o de
la mateixa manera. És com el joc dels trilers de la rambla, la
boleta sembla que es mogui molt i que canvii de lloc, fins hi tot
l’efecte visual fa que et pensis que saps en quin cubilet està la
piloteta,  però en realitat segueix estant allà mateix on era.

El que volen és que tot canviï perquè tot continuï igual.

Aquesta no és la resposta d’ERC, es la resposta d’un d’ERC que està fart de
mentides, manipulacions
i collonades.

Ramon Pujol

La República Catalana a Arenys de Munt

14 d’abril de 1931 . 15 d’abril de 2011

80 anys de la república

 

“Avui 14 d’abril de 1931, jo, Josep Maria Soler com a guanyador per majoria de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, exigeixo la clau de la casa consistorial i com a nou alcalde d’Arenys de Munt, en nom meu i dels consellers declarem:

Sotmetre’ns a l’autoritat del Govern Provisional de la República Catalana i al Govern Provisional de la República Federal Espanyola, manifestant la nostra satisfacció d’haver-se proclamat a Catalunya i a Espanya el règim republicà”.

 Així es va acabar el mandat del carismàtic i caciquil Ramon Vernis, que durava gairebé ininterrompudament des de l’1 de gener de 1906, i que a les eleccions del 1931 es presentava pel Partit Monàrquic; durant 25 anys es va alternar l’alcaldia amb el seu col·laborador Pere Gaspart, i durant la dictadura de Primo de Rivera, fins i tot actuà com a “Jefe Local de la Unión Patriotica”. La revista “La Flama” l’anomenà ”un alcalde bastante eterno” i el poble deia: “Ramon Vernis Vergés, alcalde per sempre més”.

 El nou ajuntament republicà estigué format per:

Alcalde Josep Maria Soler i Pérez. ERC

Tinent 1r Ramon Paituví i Rovira. USC

Tinent 2n Jaume Parera i Valls.  ERC

Síndic Antoni Soler i Fornaguera.  ERC

Dipositari Francesc Mas i Vilà.  ERC

Conseller Esteve Puigduví i Rucarols.  ERC

Conseller Jaume Colomer i Torras.  Radical

Conseller Andreu Ferran i Cusachs.  Lliga

Conseller Bonaventura Bassó i Alsina.  Lliga

Conseller Jaume Maresma i Jaurés.  Republicà d’esquerres

El dia 14 d’abril de 1931 es celebrà l’establiment de la república, esdevenint un dia festiu, però també es van trencar les plaques dels carrers amb noms de l’antic règim, i es van llençar el retrat del rei i una bandera espanyola pel balcó de l’ajuntament. Finalment a la plaça de l’església les tres orquestrines que hi havia en aquell moment al poble van tocar totes juntes La Marsellesa.

El nou Ajuntament republicà cobrí el càrrec d’agutzil amb en Josep Martori i Casals; ell va efectuar alguns canvis de noms dels carrers més d’acord amb el règim i tota la documentació municipal la va escriure en català.

Quatre principis van guiar l’activitat del nou consistori:

– Laïcisme

– Participació ciutadana

– Infraestructures i cultura

-Catalanitat

La feina feta per aquest ajuntament republicà va ser molta i molt important.El  desembre de 1931 ja es va començar a fer una carretera per unir Sobirans amb el nucli urbà. El març de 1932 s’acordà la municipalització del cementiri. El municipi comprà el cementiri per 3.000 pessetes i s’acabà amb la discriminació per la gent no catòlica que fins aleshores eren enterrats en el cementiri civil, brut i mal endreçat, anomenat “dels gossos”. La igualtat també arribava als morts.

El 30 de juny de 1931 es constituí una Comissió de Cultura, presidida per Ramon Paituví i amb la col·laboració d’un arquitecte extraordinari, Enric Catà, i d’una personalitat en el camp de la pedagogia, en Raimon Torroja.

Per tal de sensibilitzar la gent de la necessitat d’unes escoles noves, l’ajuntament organitza dos cicles de conferències, en les que hi van participar destacades personalitats del món de la pedagogia i de la cultura , com la Sra. Rosa Sensat i el Sr. Manel Serra i Moret. També per rebre i aconseguir el suport de la gent del poble, el 29 d’octubre de 1933 es va fer un referèndum municipal, que amb un resultat de 957 vots a favor i cap en contra, va donar un clar suport a la política de l’ajuntament republicà.

El 15 de desembre de 1931 es va aprovar el projecte d’Enric Catà de fer les Escoles Graduades; van començar les obres el setembre de 1933 i s’acabaren, no sense problemes de finançament, i amb retard, l’abril de 1937.

ERC va organitzar mítings, conferències polítiques i diverses visites de diputats i líders polítics, un d’aquests actes el presidí Lluís Companys, futur president de Catalunya.

El president Francesc Macià ens va visitar el 31 de gener de 1932, a fi de clausurar un cicle de conferències pedagògiques organitzades amb motiu de la construcció de les noves escoles.

 El 1933 s’inaugurà la biblioteca impulsada i dirigida per Maria Antònia Torrent i Martori, fet que va suposar un fort impuls per a  la vida cultural de l’època.

Durant la nit del 6 d’octubre de 1934, en saber-se la noticia de la proclamació de l’Estat Català per part del president Lluí Companys, al nostre poble es va fer una manifestació que va arribar fins a l’ajuntament. L’alcalde els va rebre, i va obrir les portes de la casa de la vila, penjaren dues banderes al balcó (una senyera estelada i una vermella) i proclamaren l’Estat Català.

El 9 d’octubre una columna mòbil de la caserna de Mataró, amb el tinent Antonio de Carranza al capdavant, destituí el govern de l’ajuntament; l’alcalde i alguns regidors van passar a disposició judicial, i van ser empresonats a Mataró.

La normalització del consistori no arribà fins el 17 de febrer de 1936, amb la victòria del Front Popular d’esquerres a les eleccions de 16 de febrer; tots els empresonats pels Fets d’octubre van ser posats immediatament en llibertat.

Tot just recuperada la normalitat democràtica, l’ajuntament republicà va reprendre la feina amb renovada empenta i il·lusió. Així, d’acord amb l’arquitecte Enric Catà, s’activà la comissió de Foment, que aspirava a realitzar les següents obres:

-La construcció d’una plaça de mercat coberta

-El proveïment d’aigües potables

-La Xarxa de clavegueram

-El Trasllat de l’ajuntament

-I la construcció de cases per als mestres del nou Grup escolar

Malauradament l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 suposà la fi d’aquell ajuntament republicà, que amb en Josep Maria Soler al capdavant, en molt poc temps va fer una tasca de modernització del poble realment increïble; en uns pocs anys van passar moltes coses i es va fer tanta feina i tan important que part d’ella  fins i tot ha arribat  als nostres dies.

Ens vam despertar de la llarga i freda nit del franquisme, i després de més de 40 anys la gent encara deuria recordar quelcom d’aquell ajuntament republicà, doncs les primeres eleccions municipals les va guanyar ERC. L’alcalde fou en Joan Miquel i Figueres i entre els seus col·laboradors trobem en Josep Martori, aquell secretari que va fer la primera acta de l’ajuntament republicà en català.

Els temps passats ho són per sempre, però no hem d’oblidar mai, que som hereus d’aquells homes valents i agosarats, que si convenia eren capaços d’anar a la presó o jugar-se la vida per uns ideals. Ideals que cal recordar que també són els nostres.

Mentre esperem que algun dia Catalunya esdevingui una República lliure i independent, farem tota la feina que puguem des de l’ajuntament de la nostra vila amb la mateixa dedicació i empenta que aquells homes.

Llarga vida a la memòria d’aquells homes i a la feina que van fer.

Ramon Pujol.

Bibliografia.

Petita Història d’Arenys de Munt. Francesc Forn.
Un tomb per la història d’Arenys de Munt. Jordi Amat.
Aproximació a la història d’ERC, d’Arenys de Munt. Agustí Barrera

La caravel·la Santa Maria

Entrevista a Mataró Ràdio

Entrevista a La Vanguardia Digital

http://www.lavanguardia.es/local/barcelona/20110427/54145110250/donde-esta-la-carabela-de-colon.html

La caravel·la Santa Maria

La caravel·la Santa Maria era una reproducció del vaixell d’en Colom feta per a una pel·lícula, i que des de l’any 1952 s’exhibia al port de Barcelona. Segons algunes versions no tenia valor històric o documental, ja que era feta per a una pel·lícula, no era més que una aproximació simple al que va ser la caravel·la Santa Maria, però d’altres fonts properes al constructor asseguren que era una replica fidel al vaixell d’en Colom, per dissort ara ja no ho podrem esbrinar mai.

A finals dels anys vuitanta del segle XX aquesta nau va passar a ser un objectiu de grups independentistes que la veien com un símbol de l’espanyolitat que es volia imposar als catalans, sobretot arran de les olimpíades i de la celebració del “Quinto Centenario” del descobriment d’Amèrica.

Qui es va obcecar amb la idea de cremar-la va ser en Quel, un independentista de Girona que va passar de moure’s per grups més o menys radicals com ara l’MDT a ser directament un del més grans activistes de Terra Lliure.

Primer va fer un assaig amb la Oca, un vaixell de turistes del llac de Banyoles, que més tard es va fer famosa per un trist i luctuós incident. Aquesta barca duia una bandera espanyola i en Quel hi va pintar “Fora la Bandera Espanyola”. Després va trucar al propietari i van tenir una entretinguda conversa:

Sóc el que t’ha pintat la barca

-Ets un fill de puta, t’exigeixo explicacions.

-Estalvia’t tot això. Com que te l’he pintada te la puc cremar i la pròxima vegada te la cremo.

En qüestió d’hores la bandera desapareixia per sempre.

Després va anar pel seu objectiu principal, la Santa Maria. Va provar de cremar-la, el desembre del 1986 i l’octubre i el desembre del 1987. Primer se li va apagar la metxa de la bomba incendiària casolana que havia preparat, després la policia la va desactivar i en el tercer intent el van descobrir i va haver de sortir corrents en pilotes pel mig del passeig de Colom, mentre els vigilants de seguretat de la caravel·la el perseguien i li disparaven.

Finalment a un quart de set del matí de dimecres 23 de maig del 1990, ell o algú altre va anar per feina, pel broc gros, i sense cap sofisticació, va llençar un còctel Molotov que va destruir l’interior i part de la coberta de la nau. La quarta va ser la bona i, per si quedaven dubtes, dos dies després, es va repetir l’atemptat, que va recremar el que ja s’havia cremat. Atès l’alt cost de la reparació i el poc valor, segons la diputació, de la rèplica cinematograficoturística, la caravel·la Santa Maria del port de Barcelona estava sentenciada.

La Vanguardia deia el dia 24 de maig del 1990: “ Un cuarto atentado casi deja al puerto de Barcelona sin carabela de Colón”.

Va ser sense el “casi”, el port de Barcelona es va quedar sense caravel·la de Colom.

En Quel s’havia sortit amb la seva.

I ara què?

On és la Santa Maria?

Segons l’Oriol Malló, enfonsada a prop de Roses. Segons d’altres versions, enfonsada davant del port de Barcelona.

Ara deixem el món de la política i les especulacions i parlem del difícil i dur món de la pesca professional.

Una barca d’arrossegament d’un pescador de Blanes un dia que feinejava a prop de la costa del

Maresme, treballant a una profunditat d’entre 50 i 60 metres en una zona sense roques ni entrebancs va perdre l’art (xarxa) en un ganxo( lloc on s’enganxen i es trenquen les xarxes) nou que ningú sabia que hi fos, ni què era. Al cap de pocs dies a una barca d’arrossegament del port d’Arenys li succeí el mateix. Els pescadors, decidits a recuperar les xarxes, es van posar en contacte amb el Club Esportiu Subaquatic de Calella (CESC)

Un diumenge  al matí, de 1995 ,en Ramon i en Rafael submarinistes, del CESC de Calella varen anar al lloc on estranyament havien perdut l’art els pescadors. En capbussar-se i baixar al fons per veure si podien recuperar les xarxes, van quedar bocabadats. No s’ho podien creure: el que hi havia allà baix era un immens vaixell de fusta. Però com caram havia anat a parar allà?, d’on havia sortit?…

Efectivament, el vaixell que hi havia a 53 metres de profunditat just davant del far, entre Calella i Sant Pol, és la caravel·la Santa Maria que hi havia al port de Barcelona. Resulta que la van enfonsar en un cementiri de vaixells que hi ha al davant del port d’Arenys. Atès que no era fusta bona i que estava mig cremada va anar derivant a mitges aigües fins al seu destí final.

En el seu moment, era una immersió espectacular. Recordo un cop que vàrem baixar a l’estiu amb una visibilitat molt bona. Era com una pel·lícula feta realitat, preciós. Estava una mica esberlada del mig, suposo que a causa de la feina d’en Quel i l’enganxada amb les xarxes de les barques d’arrossegament. El castell de popa i la proa s’erigien damunt la sorra envoltats d’un núvol de peix, i una xarxa enganxada que pujava uns quants metres amunt, que li donava un aspecte fantasmagòric. Tenia el ventre ple de bròtoles, llagostes, morenes i congres, i la fusta de l’exterior recoberta de mans de mort i tot tipus de gorgònies.

Malauradament, avui dia no és més que un feix de llenya, una pila de fustes amuntegades que ni tan sols recorden allò que va ser. Llàstima… Va durar poc, però sens dubte els que vàrem gaudir de tan magnífic espectacle visual, ho conservarem gravat a la retina la resta de la nostra vida.

Ramon Pujol

La  història d’en Quel està basada en el llibre de l’Oriol Malló titulat “De les armes a les urnes”.

  • Calendari

    • Setembre 2017
      dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
      « jul.    
       123
      45678910
      11121314151617
      18192021222324
      252627282930  
  • Cerca