25- N Reflexionem, ERC, Independència.

El clam de la manifestació de l’11 de setembre, per anar bé, hauria de tenir ressò, en les eleccions del 25N, estem al davant d’una oportunitat històrica, hem fet un llarg camí per arribar fins aquí i ara no podem dubtar, ni ens poden tremolar les cames(o les mans) a l’hora de dipositar la papereta a la urna. Tothom va ser benvingut a la manifestació, però no estar de més dir que alguns, ja hi vam anar l’any anterior i l’anterior a l’anterior i molts altres, això no vol dir res, no ens fa millors, senzillament és una dada, només vol dir que les coses no passen mai per casualitat. El que si que no és veritat és que hi anés tanta gent (com diu el president Mas) perquè va anar-hi CiU,segurament va col·laborar a que vingués més gent però no n’és la clau.. Si va anar tanta gent va ser gràcies a la convocatòria unitària de l’ANC i a la feina de la seva gent, a l’ANC hi ha molta gent de la societat civil i també gent de CiU, d’ERC de les CUP, etc… Val a dir que les CUP van fer la seva manifestació a part, encara que molts dels seus militants van tenir els seny de venir a la manifestació convocada per l’ANC.
No és per posar en dubte en Mas i el seu projecte però se’m fa estrany que tenint en compte que el crit unànime de la manifestació ve ser el de : INDEPENDÈNCIA, que el president no digui mai la paraula independència, i que en el programa de CiU tampoc hi surt, fan servir tot tipus d’eufemismes per no dir-ho. També el paper d’en Duran, posant fre constantment a les paraules d’en Mas i deixant fora de les llistes en Viladabadal alcalde de Vic i president de la Associació de municipis independentistes és ben estrany i sospitós.
En Junqueras liderà un projecte molt clar, sap i ho explica molt bé com fer-ho per dur a Catalunya a una llibertat plena, a la independència, a la República Catalana. En dos anys ERC ha canviat de president i de cúpula, això s’ha fet des de abaix, un grup de gent del partit va anar a buscar en Junqueras que aleshores era eurodiputat i el va convèncer de presentar-se per president, així varem saber aprofitar un error per fer un canvi radical, de abaix cap a dalt i de dins a fora, sempre dintre el discurs ferm de buscar la independència del nostre país, el fet de que ara si sumi molta més gent no fa més que donar-nos la raó i refermar el nostre discurs i la nostra ideologia.
Per l’alliberament del nostre país, el més important no és una majoria absoluta, sinó que la segona força més votada sigui un partit clarament independentista, això dona encara més força al que guanyi les eleccions i al projecte general de la independència, de l’estat propi, o de la República Catalana.
Així doncs si penses en independència pensa en ERC.

Anuncis