La tercera via, una via que no va enlloc.

Hem d’anar amb molt de compte amb el intents de distreure’ns, tot marejant la perdiu, del nostre veritable objectiu, la llibertat de Catalunya.
La tercera via no existeix, ni tan sols en el pensament dels que la defensen, no seria, en teoria, una millora del que tenim actualment, una mena d’estatut com el que ens van retallar i li van van passar el ribot fins deixar- lo net com una patenta, el que ara fan és vestir-ho de federalisme confederal de les federacions federades, una camama, una enrredada més dels bruixots unionistes, vestir-ho, posar- hi un nom amb l’únic fi, amb l’únic objectiu de que no es faci la consulta i de que Catalunya mai sigui lliure i independent.
Ells ara són federalistes, confederalistes o terceravialistes, perquè hi ha un moviment independentista enorme i multitudinari que els supera i exaspera, en realitat no són més que uns espanyolistes que no accepten que ho són,  senten tanta incomoditat en saber-se uns traïdors botiflers, que s’inventen opcions ja superades per intentar quedar bé, els temps els posarà al seu lloc i mostrarà la seva mentida.

LA GRAN MENTIDA DEL FEDERALISME

El federalisme és una bona idea i no està pas malament, però de la manera que el planteja el PSC-PSOE és una gran mentida. Perquè?, us preguntareu, doncs perquè primer de tot per federar-se amb algú, aquest algú hauria de voler-ho fer, suposem que la meva ingenuïtat em permetés pensar que que el PSOE té la voluntat de crear un estat federal on Catalunya tingués una sobirania prou digna, el problema seria que s’ha de canvia la constitució, i per fer això cal el suport del PP, aquesta és la trampa i la gran falsedat, el PP si mai canvia la sacrosanta reconsagrada constitució ho faria més aviat per eliminar l’autonomia, i si pogués els catalans i tot. Així doncs saben que no pot ser i amb tota la pocavergonya del món aposten per un projecte que no és factible, que no és possible de cap de les maneres. Però a més a més per acabar de rebla el clau ni tan sols aposten pel dret a decidir, diuen que s’ha de fer un referèndum legal, i tornem a ser amb el problema de la constitució i del PP, Un altre presa de pel doncs, així aquesta tercera via del federalisme que defensen és per intentar mantenir-se equidistants entre la independència i l’espanyolisme, però aquesta postura no s’aguanta per enlloc i no és més que una manera de defensar un unionisme mal paït. Encara que no tenen la mateixa idea d’Espanya que el PP si que la volen unida igual que ells. El federalisme real apostaria per la independència i pel dret a decidir, un cop aconseguida la llibertat, el nou estat Català es podria federar amb l’estat espanyol si les dues parts ho volguessin i s’entenguessin, el federalisme ha de ser d’igual a igual, si no, no es pot fer, no existeix, és una gran mentida. De fet aquest tarannà a Arenys de Munt ja el varem poder comprovar en la primera consulta per la Independència, el PSC va votar sempre en contra i no en va voler saber res, ni col·laborar en cap cosa, podien haver demanat el vot negatiu però defensar la consulta, mai ho varen fer, darrerament també van votar, amb el PP, en contra de la moció per declarar Arenys de Munt territori català lliure i sobirà.

NO ENS VOLEN!

NO ENS VOLEN!

L’estatut del 30 de setembre de 2005 era un petit pas endavant, per un independentista no era la panacea però en suposar un petit avenç ja estava bé, aquest estatut un cop passat pel ribot de Madrid, ja va deixar de ser un progres per passar a ser una modificació del que teníem , malgrat tot hi havia algun punt d’aquest estatut que treien-li punxa podien tenir la seva gracia, la llei del cinema, la llei de consultes i d’altres.
Ara tot això ja no te sentit el TC ho aniquilat tot i ha deixat l’estatut retallat en un no res i malgrat alguns diguin que bona part de l’estatut resta sencer, el que s’han carregat son tots aquell articles que podien representar ni que fos un petit avenç, així tot el que te ha veure amb nació, llengua, justícia, o finançament ha estat retallat, suprimit, esmenat, deixant l’estatut en una mena de llei de no res.
La mort, l’assassinat, la fulminació de l’estatut per part del TC representa tota una declaració de principis de l’estat espanyol, deixen que en el preàmbul surti la paraula nació però deixant clar que no te cap valides jurídica i en la sentencia hi surt fins a vuit vegades la referencia a la ”indissoluble unitat de la nació espanyola” que de fet és una amenaça de que si no ens estem quiets vindrà el setè de cavalleria.
NO ENS VOLEN, si més no tal com som, ens volen parlant el català en la intimitat, sent una regió treballadora i tranquil·la, que paga el seus impostos i que s’espavila per construir les seves infraestructures, com hem fet durant els anys de la dictadura franquista i com hem fet també des de la transició.
Aquest acte de desamor, de rebuig profund ha d’obrir el ulls d’aquells catalans que encara pensen en la possibilitat d’un estat federal o d’un verdader estat de les autonomies on cadascú pogués arribar a ser el que volgués ser, ni més ni menys.
La única sortida ara i sempre ha estat la independència, l’autodeterminació, i un cop aconseguida aquesta tindrem també el seu respecte, doncs aleshores estarem al mateix nivell i ens mirarem de tu a tu, ara intenten mantenir-nos sota el jou que fa segles que ens oprimeix.

NO ENS VOLEN!

Salut, independència i república.

Ramon Pujol

Lluís LLach, Parlavà i les Consultes per la Independència de Catalunya del 28-F

 

Els mites son això mites i coneguts en persona passen a ser persones, divendres passat vaig tenir la sort de conèixer en persona un dels meus mites en Lluís Llach, vaig compartir amb ell i amb en Pep Riera una xerrada col·loqui a Parlavà per promocionar la consulta sobre la independència que van fer el diumenge 28 de febrer, com sempre que m’ha convidat per que expliqui com vam fer la consulta a Arenys de Munt tot va ser molt agradable i estimulant, no ho deuríem fer malament dons a la consulta de Parlavà van tenir més d’un 50% de participació.

 La participació a les consultes del 28-F ha baixat 6 punts respecte les del 13-D, això no es gaire significatiu dons s’ha fet la consulta a menys pobles i potser han estat fetes amb una mica de precipitació, ens tot cas és un petit pas enrera per agafar embranzida de cara a les consultes del 25 d’abril.

 De fet el més important de les consultes és muntar-les dons això requereix molta feina i molt d’esforç per part dels voluntaris de les comissions organitzadores de cada poble, han estat més de 8.000 persones treballant perquè fossin possibles aquesta segona onada de consultes, això sols ja suposa un gran èxit per si mateix, cada voluntari, cada membre de les comissions organitzadores ja suposa un pas endavant.

 Aquestes consultes no tenen el mateix valor que unes eleccions normals, en tenen molt més i cada vot te molt més significat que un simple vot, cada Sí és un independentistes que és manifesta, que és mobilitza, que creu i que lluita per la llibertat de Catalunya, en les consultes un vot és una demanda de democràcia i un vot afirmatiu és un militant independentista que s’apunta a la lluita democràtica.

Salut, independència i república

L’EFECTE PAPALLONA DE LA CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA D’ARENYS DE MUNT

L’EFECTE PAPALLONA DE LA CONSULTA D’ARENYS DE MUNT.

Dins de la teoria del caos hi ha el que se’n diu popularment  l’efecte de papallona, és la teoria de que el batec de les ales d’una papallona  a Tokio pot provocar un huracà al carib, bàsicament be a dir que petits canvis poden desencadenar grans transformacions i això mes o menys és per justificar que no es pot  predir amb exactitud el canvis meteorològics o les fluctuacions de la borsa per exemple.

La Consulta per la Independència de Catalunya que es va fer el 13 de setembre a Arenys de Munt a suposat potser no un huracà però si una gran turmenta a la política catalana.

D’entrada ha estat la espurna que ha encès la resta de consultes d’arreu de Catalunya, ni més ni menys que 167 municipis el 13 de desembre, 77 municipis ho faran el 28 de febrer ,  n’hi ha més d’un centenar per el 25 d’abril i ja s’ha proposat el 20 de juny per fer un altre tongada, per més endavant  s’està preparant la consulta de Barcelona, a més del centenars de milers de gent que han anat i aniran a votar, donat que aquestes consultes és fan  sense cap mena de suport institucional suposa una quantitat d’organitzadors i de voluntaris espectacular, un moviment social i polític de gran magnitud i s’ha de recordar que tot això va comença en un petit poble de l’Alt Maresme.

Ha estat una sacsejada a la societat civil i als partits polítics que per força s’han hagut de posicionar d’una manera o altre, cap un bàndol o cap l’altre.

Els partits ha reaccionat com el que són en el fons.

La CUP és qui va presentar la moció que van votar a favor AM2000, CiU i ERC, el PSC va votar en contra.

La CUP, AM2000 i ERC son els que han tirat del carro a Arenys de Munt i CiU hi ha donat suport ; a nivell nacional també ha estat així, on hi ha la CUP s’ha implicat i ERC ha impulsat i liderat la majoria de comissions d’arreu del país on s’han fet les consultes, CiU s’ha mantingut en el “sí però no” de la mateixa manera que IC, el PSC tan a Arenys de Munt com a nivell nacional (exceptuant alguns regidors) a protagonitzat una deriva cap l’espanyolisme més ranci que l’apropat perillosament a les posicions del PP i de la Falange.

Tot te un principi, i a dins d’ERC l’efecte papallona també ha funcionat, en un sopar de la secció local d’ERC d’Arenys de Munt em vaig oferir com a voluntari per entrar a dins de la Comissió Organitzadora, això va ser el principi d’una meravellosa aventura a partir d’aquí, un cop ja era membre de la comissió vaig demanar a d’altres companys que m’ajudessin i entressin a la Comissió, uns altres van col·laborar com a voluntaris, entre d’altres coses vam fer la pagina web, els cartells, el grup del facebook, les notes de premsa i el dia 13 vam estar portant les acreditacions de la premsa (300 periodistes de 70 mitjans de comunicació) i el cap de premsa també era d’ERC, 2 mesos abans de la consulta ja ens van donar suport personalment el conseller Jordi Ausàs i el President d’ERC Joan Puigcercós, vaig demanar-li a l’Oriol Junqueras si podria venir i em va contestar personalment que vindria el dia i l’hora que li digues, vaig demanar un diputat i va venir en Joan Tardà, van venir l’Anna Simó , en Pere Aragonès, etc…..

 No sé com haguessin  anat les coses si jo no m’hagués implicat tan a fons ( i els meus companys no m’haguessin seguit) però penso que en aquest cas i perdoneu la immodèstia, però  he bategat les ales, fent que alguna cosa es mogui , això no te més mèrit que ser el primer, dons si els altres companys no m’haguessin seguit no hauria passat res, així dons tinc l’orgull de ser la punta de llança  d’ ERC, en el tema de les consultes i d’haver començat un efecte papallona que Déu sap on ens portarà…

Salut, independència i república.

Ramon Pujol

L’ÈXIT DE LES CONSULTES PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA DEL 13-D O ALLÒ QUE TAL VEGADA S’ESDEVINGUÉ

Arenys de Mar Consulta per la independència de Catalunya, 13 de desembreCanet, 13-D, Consulta per la independència de Catalunya

Les Consultes han estat un èxit de participació, de votants i sobre tot de voluntaris i organitzadors, malgrat que en alguns llocs on la participació va ser del 10 o 15 % és evident que alguna cosa va fallar.
Per sota el 20 % és un mal resultat, entre 20 i 30 % està bé, entre 30 i 40 % és un bon resultat i més del 40% es un èxit majúscul.
S’ha de tenir en comte que si fos vinculant anirien a votar els del NO, i aleshores la cosa estaria més igualada, per exemple: un 28 % de SI més un 2% de blans i un 20% de NO, ens donaria la independència, tindríem un 50% de participació i un 56% de vot afirmatiu, el que la Comunitat Europea va demanar a Montenegro per reconèixer la seva independència.
Si va anar millor a Osona que a d’altres llocs és perquè ho van fer com es va fer a Arenys de Munt, TOTS JUNTS.
Com va ser la primera coordinadora on hi havia en López Tena, Omnium i Decidim.cat més les plataformes sobiranistes, de ben segur que hi faltava la gent d’Arenys de Munt, però aquest no va ser el motiu de dinamitar-la, el motiu va ser l’interès personal d’uns quants per sortir a la foto i promocionar-se.
Bé ja ho han aconseguit, però les consultes se n’han ressentit, sense aquestes estranyes maniobres d’apartar uns per figurar i tenir tot el poder el altres, l’èxit hagués estat més contundent.
Han vestit un discurs estrany de fora els partits i els polítics, sobre tot d’un determinat partit (ERC) , el més curiós és que això ho deien gent que son càrrecs electes d’altres partits, o sigui fora els altres que ja mi poso jo.
Es pensaven que ERC no s’implicaria tant i quant ho ha fet aleshores ens han volgut apartar i per fer-ho no han dubtat en arribar al menyspreu i l’insult.
Això ha comportat que en alguns llocs les consultes quedessin mancades de rigor i seriositat, per sort han estat molt més nombrosos els llocs on s’han fet les coses bé.
La proposta de una ILP per fer una consulta el 25 d’abril n’és un exemple, no hi ha temps material per el tràmit parlamentari i ni tan sols han parlat amb cap dels partits, ni amb ERC ni amb CiU, per intentar buscar suports, és una fugida endavant per tenir més protagonisme i agafar millor lloc per intentar fer el salt al parlament de Catalunya, és per dir “mira que dolents son els partits i que guapo i que bo soc jo”.
Ara que es decideixin i que facin el hagin de fer, que Reagrupament i els partits nous que volen muntar, acabin d’arreplegar els trànsfugues i friquis que puguin i que deixin fer a les organitzacions les consultes del 28 de febrer i del 25 d’abril, que tenim feina, dons tot està per fer i tot es possible,
Salut, independència i república.
Ramon Pujol
Canet 13-D

Xerrada a Manacor, sobre la Consulta d’Arenys de Munt


Han estat dos dies d’anar de bòlid, però ha anat molt bé.
El divendres per la tarda en Joan Rabasseda i jo vam marxar a fer una xerrada a petició d’ERC d’Illes Balears, per la gent de Manacor
EL Mallorquins son gent fantàstica
Ens van venir a buscar a l’aeroport, ens van portar a l’hotel, vam fer una volta per el centre de Manacor i a la xerrada, unes 40 persones van escoltar-nos, en Joan Llodrà(regidor de Manacor) va parlar de la possibilitat de fer la consulta a Manacor, en Joan de les consultes i referèndums en general i jo més de com va anar a Arenys de Munt, després vam contestar unes quantes preguntes i a sopar on va continuar la tertúlia i el bon rotllo.
Vam conèixer un munt de gent d’Esquerra de ses illes i amb uns quants vam anar a fer una copa, entre ells hi havia en Joan Lladó que a més de president de l’executiva de Mallorca és conseller d’interior del Consell de Mallorca.
Al matí n’Antoni Sureda, un des nostros amfitrions ens ha acompanyat fins a s’aeroport, en arribar al Principat m’he despedit d’en Joan i amb la família cap a Sant Jaume de Frontanyà, tan sols he pogut dinar i saludar a en Ramon Vilalta, alcalde de St. Jaume i a un grup de gent d’ERC (en Joan Puigcercós, en Marc Sanglas, l’Eduard López, la Cristina, etc…) també hi havia gent d’Arenys de Munt.
Salut, independència i república.