La caravel·la Santa Maria

Entrevista a Mataró Ràdio

Entrevista a La Vanguardia Digital

http://www.lavanguardia.es/local/barcelona/20110427/54145110250/donde-esta-la-carabela-de-colon.html

La caravel·la Santa Maria

La caravel·la Santa Maria era una reproducció del vaixell d’en Colom feta per a una pel·lícula, i que des de l’any 1952 s’exhibia al port de Barcelona. Segons algunes versions no tenia valor històric o documental, ja que era feta per a una pel·lícula, no era més que una aproximació simple al que va ser la caravel·la Santa Maria, però d’altres fonts properes al constructor asseguren que era una replica fidel al vaixell d’en Colom, per dissort ara ja no ho podrem esbrinar mai.

A finals dels anys vuitanta del segle XX aquesta nau va passar a ser un objectiu de grups independentistes que la veien com un símbol de l’espanyolitat que es volia imposar als catalans, sobretot arran de les olimpíades i de la celebració del “Quinto Centenario” del descobriment d’Amèrica.

Qui es va obcecar amb la idea de cremar-la va ser en Quel, un independentista de Girona que va passar de moure’s per grups més o menys radicals com ara l’MDT a ser directament un del més grans activistes de Terra Lliure.

Primer va fer un assaig amb la Oca, un vaixell de turistes del llac de Banyoles, que més tard es va fer famosa per un trist i luctuós incident. Aquesta barca duia una bandera espanyola i en Quel hi va pintar “Fora la Bandera Espanyola”. Després va trucar al propietari i van tenir una entretinguda conversa:

Sóc el que t’ha pintat la barca

-Ets un fill de puta, t’exigeixo explicacions.

-Estalvia’t tot això. Com que te l’he pintada te la puc cremar i la pròxima vegada te la cremo.

En qüestió d’hores la bandera desapareixia per sempre.

Després va anar pel seu objectiu principal, la Santa Maria. Va provar de cremar-la, el desembre del 1986 i l’octubre i el desembre del 1987. Primer se li va apagar la metxa de la bomba incendiària casolana que havia preparat, després la policia la va desactivar i en el tercer intent el van descobrir i va haver de sortir corrents en pilotes pel mig del passeig de Colom, mentre els vigilants de seguretat de la caravel·la el perseguien i li disparaven.

Finalment a un quart de set del matí de dimecres 23 de maig del 1990, ell o algú altre va anar per feina, pel broc gros, i sense cap sofisticació, va llençar un còctel Molotov que va destruir l’interior i part de la coberta de la nau. La quarta va ser la bona i, per si quedaven dubtes, dos dies després, es va repetir l’atemptat, que va recremar el que ja s’havia cremat. Atès l’alt cost de la reparació i el poc valor, segons la diputació, de la rèplica cinematograficoturística, la caravel·la Santa Maria del port de Barcelona estava sentenciada.

La Vanguardia deia el dia 24 de maig del 1990: “ Un cuarto atentado casi deja al puerto de Barcelona sin carabela de Colón”.

Va ser sense el “casi”, el port de Barcelona es va quedar sense caravel·la de Colom.

En Quel s’havia sortit amb la seva.

I ara què?

On és la Santa Maria?

Segons l’Oriol Malló, enfonsada a prop de Roses. Segons d’altres versions, enfonsada davant del port de Barcelona.

Ara deixem el món de la política i les especulacions i parlem del difícil i dur món de la pesca professional.

Una barca d’arrossegament d’un pescador de Blanes un dia que feinejava a prop de la costa del

Maresme, treballant a una profunditat d’entre 50 i 60 metres en una zona sense roques ni entrebancs va perdre l’art (xarxa) en un ganxo( lloc on s’enganxen i es trenquen les xarxes) nou que ningú sabia que hi fos, ni què era. Al cap de pocs dies a una barca d’arrossegament del port d’Arenys li succeí el mateix. Els pescadors, decidits a recuperar les xarxes, es van posar en contacte amb el Club Esportiu Subaquatic de Calella (CESC)

Un diumenge  al matí, de 1995 ,en Ramon i en Rafael submarinistes, del CESC de Calella varen anar al lloc on estranyament havien perdut l’art els pescadors. En capbussar-se i baixar al fons per veure si podien recuperar les xarxes, van quedar bocabadats. No s’ho podien creure: el que hi havia allà baix era un immens vaixell de fusta. Però com caram havia anat a parar allà?, d’on havia sortit?…

Efectivament, el vaixell que hi havia a 53 metres de profunditat just davant del far, entre Calella i Sant Pol, és la caravel·la Santa Maria que hi havia al port de Barcelona. Resulta que la van enfonsar en un cementiri de vaixells que hi ha al davant del port d’Arenys. Atès que no era fusta bona i que estava mig cremada va anar derivant a mitges aigües fins al seu destí final.

En el seu moment, era una immersió espectacular. Recordo un cop que vàrem baixar a l’estiu amb una visibilitat molt bona. Era com una pel·lícula feta realitat, preciós. Estava una mica esberlada del mig, suposo que a causa de la feina d’en Quel i l’enganxada amb les xarxes de les barques d’arrossegament. El castell de popa i la proa s’erigien damunt la sorra envoltats d’un núvol de peix, i una xarxa enganxada que pujava uns quants metres amunt, que li donava un aspecte fantasmagòric. Tenia el ventre ple de bròtoles, llagostes, morenes i congres, i la fusta de l’exterior recoberta de mans de mort i tot tipus de gorgònies.

Malauradament, avui dia no és més que un feix de llenya, una pila de fustes amuntegades que ni tan sols recorden allò que va ser. Llàstima… Va durar poc, però sens dubte els que vàrem gaudir de tan magnífic espectacle visual, ho conservarem gravat a la retina la resta de la nostra vida.

Ramon Pujol

La  història d’en Quel està basada en el llibre de l’Oriol Malló titulat “De les armes a les urnes”.