Homenatge al President Companys 2014

En el moment actual, en que Catalunya i els catalans estem immersos en un clar procés per aconseguir la llibertat del nostre poble , la independència de Catalunya i la República Catalana o l’Estat Català, ens és una immensa sort i un gran honor tenir referents com el President Companys, en moments de lluita i resistència politico- juridica, només ens cal fixar-nos, en la seva honorable manera de lluitar i resistir, assumint la presó i fins i tot la mort, amb tal serenitat, que corprenia als seus botxins. Tard o d’hora, abans o després de la consulta, abans o després d’unes eleccions (plebiscitàries o no), haurem de fer una declaració unilateral de independència, l’Estat espanyol no ens oferirà cap resposta, cap projecte, i no tindrem cap més sortida que la DUI per començar a negociar; ni més ni menys que el que va fer el President Companys el 6 d’octubre de 1934, alguns diuen que va ser un error, no ho creiem, el que és segur és que no va sortir bé, i és aquesta la lliçó la que hem d’aprendre. Ens agradaria recordar que el que va provocar els fets del 6 d’octubre va ser la impugnació per les corts de Madrid de la llei de contractes de conreu, una llei que millorava la situació dels arrendataris catalans davant els privilegis històrics dels propietaris, una reivindicació de la Unió de Rabassaires assumida pel President Companys. O sigui que no va començar per una rauxa sobiranista, sinó per culpa d’un estat que no els deixava governar amb les lleis que el govern català feia, i que el President de la Generalitat considerava imprescindibles pel benestar dels seus ciutadans, sobretot pels que patien més i tenien menys. També volem recordar que, com ara succeïx, els municipis són clau en el procés, així en aquell llunyà 1934 foren molts els ajuntaments que donaren suport al president i proclamaren l’estat català, entre ells com no podria ser d’altre manera, l’ajuntament d’Arenys de Munt, que també s’hi va sumar i va proclamar l’estat català com bé explica l’historiador Agustí barrera en el seu llibre: “Inscrit en la memòria històrica”.
La nit del 6 d’octubre es va organitzar a Arenys de Munt una manifestació per donar suport a la declaració del president Companys, la manifestació anava encapçalada per la bandera independentista(la estelada) i per la bandera vermella de la lluita de la classe obrera, les dues banderes es van situar al balcó de la Casa de la Vila, des de on l’alcalde d’ERC, en Josep Maria Soler (Martí Basí), va proclamar l’Estat Català seguint la proclama del President de la Generalitat.
Aquells fets varen tenir una gran significació històrica, els representants de l’Ajuntament d’Arenys de Munt foren condemnats a entre un i dos anys de presó i el President de la Generalitat i els consellers foren condemnats a 30 anys.
Van estar a la presó fins a finals del febrer de 1936, quan van ser indultats pel nou Govern d’esquerres del president Azaña, la seva tornada de Cadis a Barcelona a principis de Març de 1936 es va convertir en un passeig triomfal, el mite Companys es va començar a forjar en aquell moment. Aquells esdeveniments varen marcar molt la presidència de Companys, van passar molts pocs anys des de el nomenament com a president, el 31 de desembre de 1933, fins al cop d’estat feixista anticatalà del 18 de juliol de 1936, i la meitat d’aquest temps el passar a presidi.
El fets del 6 d’octubre també tenen molt a veure amb la seva manera de ser i de fer i amb la seva mort, la valentia i serenitat amb la que va afrontar el seu assassinat, ja la va mostra, el 7 d’octubre del 1934 a la matinada, després de que el Palau fos bombardejat durant hores, veient que no s’en podia sortir va decidir aturar aquell bany de sang, que ja no portava enlloc, i va esperar serenament i resignadament, fumant a la porta del Palau de la Generalitat que l’anessin a detenir.
Els feixistes en la condemna a mort també li recorden aquells fets:
RESULTANDO: Que el procesado Luis Companys Jover, de 58 años de edad, de estado casado, natural de Tarrós (Lérida) y profesión Abogado, desde su juventud siempre tuvo significación política izquierdista, con cuyo carácter fue elegido diputado varias veces, fundando el Partido de Esquerra Catalana de la que fue Jefe de minoria en las Cortes, proclamando en 1931 y en unión de Macià la República Catalana, llegando después a la presiden cia de la Generalidad desde la que en Octubre de 1934 proclamó el “Estat Català”, lo que origina su prisión y condena por el delito de rebelión, pena de la que fue amnistiado en el año 1936, volviendo con tal motivo a ocupar
la Presidencia de la Generalidad.
Per tant, ara, quant dubtem, quan tinguem por, quan no sapiguem que fer, tan sols mirem enrere, recordem la història del nostre president màrtir, i ell serà el far que guiï les nostres passes cap un futur millor, on l’Estat Català no serà una utopia d’unes poques hores, sinó una realitat per sempre més.
Visca el President Companys!
Visca Catalunya!
ERC Arenys de Munt
15 d’octubre de 2014

Advertisements

Deixa un comentari

Encara no hi ha cap comentari.

Comments RSS TrackBack Identifier URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s