En els Jocs Olímpics de Barcelona , no tot varen ser flors i violes, ara que fa 25 anys que es varen inaugurar, i hi ha tota una mena de gent que protesten i rondinen perquè sembla ser que no s’ha fet prou ressò d’aquest aniversari, hi ha gent que fins i tot demana un carrer o una plaça per en Samaranch, jo hi estic radicalment en contra, va ser molt més que un simple col·laborador del regim franquista, va tenir força càrrecs de responsabilitat, va ser un feixista convençut, potser si que va portar el jocs a Barcelona, però això no redimeix els seus pecat del passat, a més també va impedir la oficialitat del COC, i va tapar totes les escletxes possibles perquè mai cap equip ni cap representant Català tingués oficialitat.
El canvi que els jocs va representar per la ciutat, fou un gran pas endavant innegable, on hi havien abocadors, porqueria, naus abandonades, varen construir, la vila olímpica, el port olímpic, i les torres de l’hotel Arts, a més varen fer el Palau Sant Jordi, varen reconstruir l’estadi Olímpic, la transformació que va patir la ciutat va ser formidable, i a més va posar Barcelona al mapa mundial
La organització i la cerimònia d’obertura i cloenda varen ser excel·lents, la Fura dels Baus i els Comediants són els meus grups de teatre favorits, així que no podia ser d’altre manera, en les cerimònies va participar gent d’Arenys de Munt, estic content per ells, va ser un moment màgic i històric.
El Català va ser-hi present, però la catalanitat del Jocs per a mi va ser poca, tot eres banderes espanyoles i la senyera pràcticament nul.la, les cançons famoses tenien alguna paraula en català, però bàsicament eren en Castella, crec que es va notar que la organització era catalana i no va quedar una cosa exageradament espanyolista, encara que tampoc prou catalana.
El pitjor varen ser les detencions i tortures que varin patir un grup de joves independentistes, catalans, en la inauguració de l’estadi olímpic Lluís Companys, ,el rei va rebre una forta xiulada, i el govern espanyol , la policia, i la justícia espanyola es varen conjurar perquè això no tornes a passar, anys més tard la justícia europea donava la raó a aquells joves i condemnava l’estat espanyol, per no fer cas de les denuncies de tortures, aquell salvatge mal tràngol no els hi pot treure ningú però al menys, el temps els hi donava la raó.
Jo sempre he dit que sóc de dues seleccions, la Catalana i la que juga contra espanya. En l’aspecte esportiu, doncs els jocs em van deixar fred, bons resultats pels atletes catalans, però sempre embolcallats amb la bandera espanyola, i a més saben que gràcies al senyor Samaranch, mai més tindrem la oportunitat de tenir un Comite Olímpic Català, però aviat ho farem, quan tinguem la Independència, tindrem atletes olímpics portant la senyera.
Deixa un comentari
Encara no hi ha cap comentari.
Ramonpujol's Blog 
Deixa un comentari