LOURDES BAYO BADAL (Al cel sigui.)

Escrit de comiat a la meva mare, llegit a l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar el dia 13-04-2010

Fuentes de Ayodar, Dosrius, Arenys de Mar o Arenys de Munt, avui son pobles més tristos, amb una mica menys d’amor i de generositat en els seus carrers, places i mercats. La meva mare, la nostra mare, la vostra avia,  la vostra germana, la vostra tieta, la vostra veïna ja no tornarà a passejar pels seus carrers  la seva conversa alegre i el seu interès desinteressat en els afers quotidians de tots i cadascun de nosaltres, ja no anirà més d’excursió, ni escoltar cantar la coral , ni anirà a veure ballar esbart els seus nets, ja no cantarà mes gols del Barça; resta en silenci per sempre més, però la lliçó d’amor i humanitat que ens ha donat  en la seva vida ens quedarà per sempre a tots. Sé que l’estimàveu i us ho agraeixo, ella també us estimava,  perdre la mare sempre és terrible, de mare només n’hi ha una, però a més  la meva mare era la Lourdes, i tots els anys compartits amb ella son una font d’inspiració que no ens deixarà la resta de la nostre vida.

Quant anàvem a casa seva al carrer Sant Pere sempre en marxar t’acompanyava fins a la porta i mentre  ja començaves a baixar les escales ella t’anava acomiadant tot explicant-te alguna cosa que s’havia oblidat  de dir-te i vigilant que no se t’apagues la llum de l’escala……avui se’ns ha apagat la llum   i ens hem quedat a les fosques.

 Com tot a la vida te dues cares, és dur tenir el sentiment contradictori quant la malaltia ja arriba a la seva fi de voler que deixi de patir per una banda i per l’altre voler que  mai se’n vagi, la seva malaltia i la seva mort m’han permès veure fins a quin punt la gent que la coneixia l’estimava, ja no la família més directe o indirecta, ja no els el veïns de tota la vida, sinó fins i tots veïns nous que jo no coneixia d’altres races, cultures i religions s’han acostat a demostrar l’estimació i el respecte que sentien per la Lourdes, la mostra d’afecte i estimació i que he vist ahir al tanatori, avui a l’església i dies anteriors a l’hospital m’han demostrat que la meva mare sens dubte és mereix el millors de tots els cels.

Ramon Pujol Bayo