Del 13 de setembre del 2009 al 9 de novembre del 2014

Del 13/09/2009 al 9/11/2014

Amb la pregunta i la data acordades pels principal partits del Parlament de Catalunya es tanca el cercle i el que varem començar el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, agafa tota la força, la dimensió i la importància d’allò que varem fer. Evidentment el moviment independentista no va començar aquell dia, però la consulta independentista d’Arenys de Munt va suposar realment un punt d’inflexió, evidentment són coses diferents la consulta d’un petit poble del Maresme a una consulta de tot un país, però el fet de que l’estat espanyol digui que no és possible i que no es pot fer, és exactament el que ens varen dir als organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt.
Mai havia hagut tanta gent pels carres, i sobre tot per la riera, com aquell 13 de setembre, la gent van venir per donar suport a aquells 4 ximples que varen tenir el pebrots d’enfrontar-se a l’estat espanyol, a la Falange, al PSOE, al PP, a C’s i a tots aquells que varen dir que no es podia fer i que era il·legal. Cal recordar que la vicepresidenta del govern de aleshores va donar suport a la suspensió de la consulta tot dient: “En la Constitución no cabe la autodeterminación y la independencia”, malgrat tot la consulta es va fer i De la Vega va dir després: “La consulta de Arenys está fuera de la ley y no tiene consecuencias”, doncs ara està clar que és legal i que sí que ha tingut conseqüències, entre d’altres, que molts de pobles van voler fer el que varem fer a Arenys de Munt, i ho van fer a 552 municipis i van votar prop de 900.000 persones, i el que és més important és va crear un autentic exercit pacific de milers de voluntaris, molts d’aquests voluntaris després varen passar a ser voluntaris de l’Assemblea Nacional Catalana, que per cert varen decidir refundar quatre persones, que es varen trobar a Arenys de Munt aquell 13 de setembre del 2009.
Ara el 9 de novembre del 2014 tindrem la oportunitat de votar per la independència de Catalunya, i per més que ens diguin, per més que ens facin, votarem i tant que votarem i mai ningú ens ho podrà impedir, perquè la gran virtut de la democràcia és aquesta, ningú la pot impedir, segons el tribunal de la Haya, en sentencia del 22/07/2010:
“ No hi ha, en dret internacional, cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència”
“Quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica d’un poble, prevaleix la segona”
“En una societat democràtica, a diferencia d’una dictadura, no és la llei que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica la legalitat”

I tant que votarem, collons si votarem, i votarem Sí, Sí!

Salut, Independència, Democràcia i República

Ramon Pujol

Anuncis

La Pregunta

LA PREGUNTA

A Arenys de Munt la pregunta que varem fer va ser:

Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?

Segurament és una pregunta massa llarga i complexa, i encara ho seria si la escurcéssim per exemple així:

Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent?

El dret ha decidir no és més que el dret de autodeterminació que tenen totes les nacions que ho són i sobretot se’n senten, l’estat ens nega que ho som, però s’obliden de la importància del fet de que ens sentim nació, amb una cultura i una llengua pròpies, amb un territori i una història ben definides i que ara hem decidit que volem ser un estat independent, així doncs si el que pretenem és ser un estat lliure i independent per sobretot tenir total poder de decisió, com tenen tots els estats del món, sobre els impostos, la cultura, l’ensenyament, etc.
Doncs si creim que tenim el dret a decidir i creiem que tenim el dret a preguntar al poble si vol això, senzillament el que hem de preguntar és sobre això i sobre tot preguntar-ho clarament.
I tenim un gran exemple en el procés que també han engegat el escocesos, ells però tenen enfront un estat britànic,força més democràtic que l’estat espanyol, que els respecta com a nació, i amb els que han arribat a un acord per la pregunta, doncs en bona lògica tan els partidaris del Sí com els del No, tan els independentistes com els unionistes, el que volen i necessiten és una pregunta clara i transparent.
Així Escòcia i la Gran Bretanya han acordat que la pregunta serà:

Escòcia hauria de ser un país independent?

Tothom entén que país independent vol dir separat de la Gran Bretanya, un nou estat lliure i sobirà, així seguint aquesta línia de transparència i claredat per a tots, la pregunta a Catalunya hauria de ser:

Catalunya hauria de ser un país independent?

Podem canviar país per estat,

Catalunya hauria de ser un estat independent?

Però pocs canvis més podem fer si el que volem es que la pregunta sigui clara i que la entengui tothom, ja tenim la pregunta busquem una data (que tal el 14 de setembre del 2014L'alcalde d'Arenys de Munt, Joan Rabasseda entrega a Oriol Junqueras la papereta de vot de la consulta per la independència d'Arenys de Munt?) a votar doncs i que sigui el que Déu vulgui o millor encara els que els catalans vulguin.

Resultat d’ERC a les eleccions al congrés de diputats a Arenys de Munt

Les passades eleccions pel congres de diputats de Madrid han estat molt especials per mi.
Vaig participar-hi com a 10é i últim suplent, això ha suposat una gran satisfacció.
En primer lloc perquè qui m’ho va proposar varen ser els companys de la secció local d’Arenys de Munt. La idea va ser d’en Josep Sànchez que ho va proposar en una executiva, ràpidament tothom i va donar suport i jo vaig quedar una mica descol·locat fins i tot pensant sinó seria una broma. Però veient que anava en serio i que era com un reconeixement a la meva modesta participació en la executiva local. Aficionat com sóc a apuntar-me a qualsevol merder em vaig llançar al vuit sense paracaigudes.
En segon lloc perquè em van escollir al congres comarcal per votació. Vaig sortir pels pels, però val a dir que ningú havia previst que m’hi presentés, vaig haver de preparar un petit discurs de presentació, i davant de l’assemblea intentar convèncer als companys d’ERC que jo era la persona adient per anar la congrés, acompanyant a en Nani Mora de Llavaneres. Vaig quedar quart darrera de la Mònica Palacín i la Laia Martí, però vaig aconseguir entrà.
En tercer lloc per l’orgull que representa tancar una llista encapçalada per l’Alfred Bosch i en Joan Tardà dues persones a les que admiro profundament. Que dir d’en Joan Tardà, un home extraordinari que no te res a veure amb la versió exageradament histriònica que ens volen fer veure els mitjans de comunicació espanyolistes, la seva participació i el seu suport a la consulta d’Arenys de Munt(on el vaig conèixer) em van deixar gratament sorpresos, tot un diputat del congrés es va posar a la meva disposició pel que fes falta. Qui m’havia de dir quant llegia l’Atles Furtiu que una dia tancaria una llista encapçalada pel seu autor, l’Alfred Bosch també ha vingut a Arenys de Munt sempre que se l’hi ha demanat, de fet va venir fa poc pel segon aplec per la independència i va ser l’únic cap de llista que va venir a fer campanya a la nostra vila. A més dels capdavanters la llista està plena de noms reconeguts i il·lustres tant de militants d’ERC com d’independents. I per si això fos poc cal afegir-hi la llista de suport Catalunya Sí, encapçalada per en Lluís Llach i plena d’intel·lectuals i artistes de reconegut prestigi.
En quart i darrer lloc per haver aconseguit aturar la davallada d’ERC. Des de el segon tripartit Esquerra havia començat una davallada electoral molt forta i perillosa degut a la pèrdua de confiança d’un electorat que no va acceptar ni entendre el pacte amb els socialistes, això no va ser més que una errada puntual d’un pacte fet en un moment concret. El redreçament del partit per part dels nous dirigents del partit, l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira ha estat efectiu i el canvi de candidat a les eleccions de Madrid ha estat tot un encert que ha aturat la davallada, ara tenim temps de recompondre’ns i començar a recupera la confiança de l’electorat.
A Arenys de Munt el resultat ha estat força bo, hem quedat segona força política, per darrera CiU i per davant de PSC i PP, a més hem sigut el poble del Maresme amb millor percentatge de vot d’ERC, això ens demostra que la feina ben feta dona fruits. Val a dir que a Arenys de Munt tradicionalment ERC té un bon electorat, ja des de la època de la República, on varem tenir l’alcaldia del 1931 al 1936, o des de el principi de la democràcia post-franquista on els primers ajuntaments foren d’ERC. Arenys de Munt i ERC tenen un lligam molt fort i em sento molt orgullós de formar part de tots dos i que aquest lligam hagi donat fruits com ara la escola Sant Martí, que enguany fa 75 anys o la primera Consulta per la Independència de Catalunya, de la organització de la qual en va formar part ERC i jo mateix des de el primer dia,com no podia ser d’altres manera si tenim en compte la tradició del nostre poble i del nostres partit.
Salut, independència i república.
Ramon Pujol

Eleccions del 20-N, motius per votar independència, motius per votar ERC.

El proper 20 de novembre hi ha les
eleccions a les cort de diputats de Madrid, als independentistes ens
interessa ser-hi representats per que s’escolti la nostre veu també
a la capital del país veí, hem de ser valents i anar-hi amb la cara
ben alta, i explica’ls-hi de manera clara i senzilla el que volem i
com ho volem, quedar-nos a casa i abstenir-nos no serveix de res, ens
esborra i ens fa ser invisibles, transparents i muts.

Hem de ser valents i anar a lluitar en
tots els camps de batalla possibles, ja sigui als ajuntaments, al
parlament del nostre país, a l’Estat Espanyol o a Europa, sabem que
no és fàcil, que no ens escolten , que no ens fan cas i que no
serveix de gran cosa, però mentre Catalunya no sigui independent, no
defallirem i anirem a Madrid i a on calgui a explicar el nostre punt
de vista, les nostres raons, i els  motius pels que volem la
independència, i burxarem, i opinarem, i direm, i xarrarem, i
explicarem fins a gastar les paraules, és el nostre dret, el nostre
deure i la nostre obligació com a catalans, com a patriotes. Encara
que ens insultin i ens escarneixin, encara que ens pressionin i ens
amenacin, si fan tot això es perquè som l’enemic, i és bo, és
just i és necessari per aconseguir ni que sigui visualitzar i crear
debat sobre l’enfrontament amb l’estat espanyol.

Cada vot que es perdi cada independentista que es quedi a casa el 20-N, és una derrota de la
nostre lluita. Per cada diputat que no sigui independentista n’hi
haurà un de espanyolista, no deixem que ens treguin la força, no
deixem que ens treguin la paraula. Els independentistes parlem i
diem:

Llibertat i independència.

Per això votem:

Esquerra Republicana de Catalunya,
Reagrupament i Catalunya Sí.

Tenim el suport de Lluís Llach, Pare
Manel, Joan reig, Moisès Brogi, Lluís Gavaldà, Jaume Cabré,
Gerard Quintana, Gorka Knörr, Santi Vendrell, Jordi Porta, Carles
Móra, Àlex Gorina, Companyia Electrica Dharma, Armand de Fluvià,
Miquel de Palol, Miquel Sellarés,etc.

És un gran orgull tanca la llista com
a últim suplent, rebent els suport de totes aquestes patums del
nacionalisme i l’independentisme, musics, escriptors, periodistes,
empresaris i pensadors, tots ells primeres espases del panorama
intel·lectual i de lluita d’arreu dels Paísos Catalans. Tots
aquests no poden estar equivocats, ja fa dies que es lleven ben
d’hora, però ben d’hora ben d’hora i que s’han posat a pencar…

El dia que ens posem tots d’acord serem
imparables. Potser, segurament sense saber-ho, ja hem començat a ser-ho.

Salut, independència i república.

Ramon Pujol i Bayo, 10é i últim suplent de la candidatura d’ERC per Barcelona al congrés.

NO ENS VOLEN!

NO ENS VOLEN!

L’estatut del 30 de setembre de 2005 era un petit pas endavant, per un independentista no era la panacea però en suposar un petit avenç ja estava bé, aquest estatut un cop passat pel ribot de Madrid, ja va deixar de ser un progres per passar a ser una modificació del que teníem , malgrat tot hi havia algun punt d’aquest estatut que treien-li punxa podien tenir la seva gracia, la llei del cinema, la llei de consultes i d’altres.
Ara tot això ja no te sentit el TC ho aniquilat tot i ha deixat l’estatut retallat en un no res i malgrat alguns diguin que bona part de l’estatut resta sencer, el que s’han carregat son tots aquell articles que podien representar ni que fos un petit avenç, així tot el que te ha veure amb nació, llengua, justícia, o finançament ha estat retallat, suprimit, esmenat, deixant l’estatut en una mena de llei de no res.
La mort, l’assassinat, la fulminació de l’estatut per part del TC representa tota una declaració de principis de l’estat espanyol, deixen que en el preàmbul surti la paraula nació però deixant clar que no te cap valides jurídica i en la sentencia hi surt fins a vuit vegades la referencia a la ”indissoluble unitat de la nació espanyola” que de fet és una amenaça de que si no ens estem quiets vindrà el setè de cavalleria.
NO ENS VOLEN, si més no tal com som, ens volen parlant el català en la intimitat, sent una regió treballadora i tranquil·la, que paga el seus impostos i que s’espavila per construir les seves infraestructures, com hem fet durant els anys de la dictadura franquista i com hem fet també des de la transició.
Aquest acte de desamor, de rebuig profund ha d’obrir el ulls d’aquells catalans que encara pensen en la possibilitat d’un estat federal o d’un verdader estat de les autonomies on cadascú pogués arribar a ser el que volgués ser, ni més ni menys.
La única sortida ara i sempre ha estat la independència, l’autodeterminació, i un cop aconseguida aquesta tindrem també el seu respecte, doncs aleshores estarem al mateix nivell i ens mirarem de tu a tu, ara intenten mantenir-nos sota el jou que fa segles que ens oprimeix.

NO ENS VOLEN!

Salut, independència i república.

Ramon Pujol

CARRETERO CATATÒNIC

Carretero Catatònic

 Resposta a l’article del lider de Reagrupament i exmilitant d’ERC Joan Carretero, “Catalunya catatònica” publicat a l’Avui del dissabte 20-03-2010.

 Catalunya és un país valent, amb una societat civil forta amb tremp i amb energia que li permet afrontar el present i el futur amb optimisme com ho han demostrat el moviment de les consultes populars que va comença a Arenys de Munt el 13 de setembre i que no s’ha aturat sinó ans al contrari porta un in crescendo permanent que ens portarà tard o d’hora a un referèndum promogut des de el parlament de Catalunya mitjançant la llei de consultes populars, per més que ho digui en Carretero qui està en franca decadència no es Catalunya sinó ell mateix que desprès de deixar de ser conseller i d’intentar ser president d’ERC s’ha instal·lat en el negativisme catatònic, una alteració que consisteix en negar-se sense cap motiu aparent a moure’s o a ser mogut

Tota aquesta sèrie de depriments qualificacions que utilitza l’exconseller del govern d’en Maragall per descriure l’estat de Catalunya i de pas atacar als seus excompanys d’ERC a qui fan mal és al país i a l’independentisme.

És cert que cal una regeneració política, començant per polítics  com ell que han anat rebentant tots els partits, associacions o el que sigui que no hagi pogut manegar com ell ha volgut, que prediqui amb l’exemple, regeneració política tampoc és aprofitar-se de càrrecs electes d’altres formacions polítiques, (altrament dits trànsfugues) com per exemple l’Alcalde d’Arenys de Munt que cobra per fer d’alcalde, no per promoure un partit que ni tan sols és el seu, ha estat fitxat amb la promesa d’una cadira al parlament (ai! las poltrones) per poder aprofitar-se de les consultes populars.

Tampoc està bé aprofitar-se de ser una associació i no un partit per poder rebre donacions anònimes, o juguem tots amb les mateixes cartes o estripem la baralla.

 Déu meu salveu-me dels salvadors de la pàtria, que l’únic que pretenen es salvar-se ells mateixos..

Ramon Pujol

Aprovació de la llei de consultes populars per via referèndum

Aprovació llei de consultes, drets a l'ultima bona part de l'executiva d'ERC d'Arenys de Munt
El passat dimecres  10 de març es va aprovar la llei de consultes populars per via referèndum, aquesta llei suposa un pas important per la llibertat democràtica del nostre país, en primer lloc perquè regula i legisla la possibilitat de fer referèndums a nivell municipal o a nivell nacional i en segon lloc perquè pot permetre fer una pregunta més o menys  directa sobre la independència de Catalunya. Haurem d’estar a l’aguait de com ho fan els escocesos.
El fet de que per fer un referèndum  Madrid l’hagi d’autoritzar és una cosa del pacte Mas-Zapatero, a l’estatut del 30 de setembre no sortia aquesta premissa i a l’estatut passat pel ribot sí, a més no és ben be així, el govern de Madrid pot prohibir un referèndum però no pot impedir-ne la convocatòria… si ho féssim crearíem un conflicte molt interessant.
A la votació d’aquesta llei vam ser convidats la secció local d’ERC d’Arenys de Munt, en agraïment per la feina feta a la organització de la consulta del 13 de setembre, que ha provocat les següents onades de consultes del 13 de desembre, del 28 de febrer i les properes del 25 d’abril i 20 de juny.La veritat és que va ser molt emocionant, poder veure en directe a l’hemicicle l’exposició del conseller Ausàs i la del diputat i ponent d’ERC  Pere Aragonès, de lògica en les seves idees va ser l’argumentació del PP i de Ciutadans que van titllar la llei de ser feta per fer un referèndum sobre la independència i a IC I el PSC de col·laboradors dels independentistes, IC i el PSC van voler tirar aigua al vi, dient que la llei tan sols és per fer referèndums d’altres temes, i el més decebedor va ser l’actitud de CiU votant en contra amb uns arguments sense cap mena de sentit i atacant-nos de manera molt barroera, jo pensava que eren dels nostres i veure la seva actitud hostil contra una llei clarament nacionalista i en canvi una actitud de companyonia i complicitat amb els peperos va ser trist, va ser com anar a veure un Barça- Madrid i que una part del barcelonistes es posessin a animar al Madrid !!!????, podem veure les coses de diferent manera però els barcelonistes  tots som del Barça, no?.
En la seva darrera replica en Pere Aragonès va saludar als regidors d’ERC d’Arenys de Munt, i un cop aprovada la llei els diputats d’ERC es van posar drets aplaudint cap on érem nosaltres, pell de gallina companys pell de gallina i una aventura més per explicar als nets.
Salut, independència i república.
 
Article de l’Avui sobre la llei i les consultes.
 
Telenoticíes migdia del 10-03-2010, aprovació de la llei de consultes.
  • Calendari

    • Novembre 2017
      dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
      « jul.    
       12345
      6789101112
      13141516171819
      20212223242526
      27282930  
  • Cerca