De Pujol a Pujol

Perdoneu la gosadia, però encara que jo sigui un pelacanyes i vos sigueu una gran personalitat i ex-president de la Generalitat, ara que ja no sou molt honorable, permeteu-me que us parli de Pujol a Pujol i us digui quatre coses.
Encara que no heu sigut mai sant de la meva devoció, sí que us tenia un gran respecte, per damunt de tot com a President de la Generalitat que fóreu. Mai he compartit el vostre ideari polític, des de el meu modest punt de vista heu manat sobre tot i per damunt de tot pels vostres. Heu comes errors històrics, com ara renuncià al concert econòmic, o que  mentre governàveu sempre vàreu negar l’espoli fiscal , també vàreu fer president l’Aznar, i vàreu signar el pacte del Majestic amb el PP, la qual cosa us va impedir reformar l’estatut. De moment només heu comès frau fiscal, però sent qui sou això ja és molt greu, els vostres fills s’han aprofitat del vostre estatus, això encara és molt més greu i teníeu la obligació moral d’haver-ho impedit, els vostres negocis (Banca Catalana) i el vostres amics i col·laboradors (Macià Alavedra, Prenafeta, De la Rosa) sempre han fet pudor de socarrim. No vull fer llenya de l’arbre caigut, però heu perdut la oportunitat de que el vostre nom, fos el nom de carrers i de instituts.

Així com el final heroic del President Companys dignificà tota la seva vida i la seva acció política, deixant ben clar que malgrat els erros que podia haver comés, sempre és va guiar, per uns ideals polítics, per la estima al país i per un comportament humà impecable i honorable. el vostre final polític (que no vital espero i desitjo que visqueu molts anys més) ha emmascarat  i ha posat en dubte tota la vostra acció política i personal de tots aquests anys, el fet d’haver mentit i d’haver amagat el vostre patrimoni durant més de 30 anys ho qüestiona tot.

No sabem com acabarà tot això, però el que sabem és que el vostre cas no perjudica, ni perjudicarà el procés de Independència de Catalunya, de fet fa ben poc que us hi heu apuntat, i ho heu fet quan ja no teníeu cap mena de responsabilitat política. La vostra fi política, representa la fi del Pujolisme, del autonomisme i sobre tot ens dona la possibilitat i la responsabilitat de fer un nou país, sense les rèmores del passat, amb gent nova, amb bona gent, amb noves maneres de fer, honestes, transparents i clares.

Ramon Pujol

 

Anuncis

Del 13 de setembre del 2009 al 9 de novembre del 2014

Del 13/09/2009 al 9/11/2014

Amb la pregunta i la data acordades pels principal partits del Parlament de Catalunya es tanca el cercle i el que varem començar el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, agafa tota la força, la dimensió i la importància d’allò que varem fer. Evidentment el moviment independentista no va començar aquell dia, però la consulta independentista d’Arenys de Munt va suposar realment un punt d’inflexió, evidentment són coses diferents la consulta d’un petit poble del Maresme a una consulta de tot un país, però el fet de que l’estat espanyol digui que no és possible i que no es pot fer, és exactament el que ens varen dir als organitzadors de la consulta d’Arenys de Munt.
Mai havia hagut tanta gent pels carres, i sobre tot per la riera, com aquell 13 de setembre, la gent van venir per donar suport a aquells 4 ximples que varen tenir el pebrots d’enfrontar-se a l’estat espanyol, a la Falange, al PSOE, al PP, a C’s i a tots aquells que varen dir que no es podia fer i que era il·legal. Cal recordar que la vicepresidenta del govern de aleshores va donar suport a la suspensió de la consulta tot dient: “En la Constitución no cabe la autodeterminación y la independencia”, malgrat tot la consulta es va fer i De la Vega va dir després: “La consulta de Arenys está fuera de la ley y no tiene consecuencias”, doncs ara està clar que és legal i que sí que ha tingut conseqüències, entre d’altres, que molts de pobles van voler fer el que varem fer a Arenys de Munt, i ho van fer a 552 municipis i van votar prop de 900.000 persones, i el que és més important és va crear un autentic exercit pacific de milers de voluntaris, molts d’aquests voluntaris després varen passar a ser voluntaris de l’Assemblea Nacional Catalana, que per cert varen decidir refundar quatre persones, que es varen trobar a Arenys de Munt aquell 13 de setembre del 2009.
Ara el 9 de novembre del 2014 tindrem la oportunitat de votar per la independència de Catalunya, i per més que ens diguin, per més que ens facin, votarem i tant que votarem i mai ningú ens ho podrà impedir, perquè la gran virtut de la democràcia és aquesta, ningú la pot impedir, segons el tribunal de la Haya, en sentencia del 22/07/2010:
“ No hi ha, en dret internacional, cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència”
“Quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica d’un poble, prevaleix la segona”
“En una societat democràtica, a diferencia d’una dictadura, no és la llei que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica la legalitat”

I tant que votarem, collons si votarem, i votarem Sí, Sí!

Salut, Independència, Democràcia i República

Ramon Pujol

La Pregunta

LA PREGUNTA

A Arenys de Munt la pregunta que varem fer va ser:

Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?

Segurament és una pregunta massa llarga i complexa, i encara ho seria si la escurcéssim per exemple així:

Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent?

El dret ha decidir no és més que el dret de autodeterminació que tenen totes les nacions que ho són i sobretot se’n senten, l’estat ens nega que ho som, però s’obliden de la importància del fet de que ens sentim nació, amb una cultura i una llengua pròpies, amb un territori i una història ben definides i que ara hem decidit que volem ser un estat independent, així doncs si el que pretenem és ser un estat lliure i independent per sobretot tenir total poder de decisió, com tenen tots els estats del món, sobre els impostos, la cultura, l’ensenyament, etc.
Doncs si creim que tenim el dret a decidir i creiem que tenim el dret a preguntar al poble si vol això, senzillament el que hem de preguntar és sobre això i sobre tot preguntar-ho clarament.
I tenim un gran exemple en el procés que també han engegat el escocesos, ells però tenen enfront un estat britànic,força més democràtic que l’estat espanyol, que els respecta com a nació, i amb els que han arribat a un acord per la pregunta, doncs en bona lògica tan els partidaris del Sí com els del No, tan els independentistes com els unionistes, el que volen i necessiten és una pregunta clara i transparent.
Així Escòcia i la Gran Bretanya han acordat que la pregunta serà:

Escòcia hauria de ser un país independent?

Tothom entén que país independent vol dir separat de la Gran Bretanya, un nou estat lliure i sobirà, així seguint aquesta línia de transparència i claredat per a tots, la pregunta a Catalunya hauria de ser:

Catalunya hauria de ser un país independent?

Podem canviar país per estat,

Catalunya hauria de ser un estat independent?

Però pocs canvis més podem fer si el que volem es que la pregunta sigui clara i que la entengui tothom, ja tenim la pregunta busquem una data (que tal el 14 de setembre del 2014L'alcalde d'Arenys de Munt, Joan Rabasseda entrega a Oriol Junqueras la papereta de vot de la consulta per la independència d'Arenys de Munt?) a votar doncs i que sigui el que Déu vulgui o millor encara els que els catalans vulguin.

Motius per la Moció de Censura a Arenys de Munt

Motius per la moció de censura d’Arenys de Munt

Atès que hi ha gent que es pregunta pels motius de la moció i atès que la mateixa CUP no en troba motius us exposaré uns quants motius, que no són més que la meva modesta opinió al respecte.

1/ L’autoritarisme personalista de l’alcalde, la seva actitud de estàs amb mi o contra mi, crea una fractura al poble, entre els amics, coneguts, i saludats de la CUP i la resta de vilatans,i comportant que tot aquell que discrepa de l’actuació del govern municipal, ja sigui treballador, vilatà o oposició, passi ha estar en el bàndol dels dolents. Un alcalde i un govern municipal ho ha de ser per tots igual.

2/ Excés d’empreses municipals i burocratització, si bé la municipalització de serveis pot ser una bona idea, dues empreses municipals i 3 gerents és excessiu, a més no es pot confondre i barrejar la secretaria de la CUP, amb la gerència d’una empresa municipal, no és correcte. La feina dels treballadors de l’Ajuntament s’ha vist alentida per l’excés de burocràcia i fiscalització introduïda pel gerent. Masses a manar i pocs a treballar.

3/Judici a ERC, el fet de que l’alcalde denuncies a la secció local, perdés el judici i ho fes pagar amb diners de l’ajuntament, o sigui amb diners de tots, és indignant i motiu no de moció de censura si no de dimissió.

4/Subvencions, tots ens equivoquem alguna vegada, però el fet de que unes 20 entitats es neguessin a votar, per protestar pel deficient sistema de donació de subvencions, i no tan sols no varen rectificar, si no que varen arribar a donar subvencions de 7 o 9 €, és un gran despropòsit i una presa de pel.

5/La riera. La riera s’ha d’acabar, no pot estar d’aquesta manera, a la CUP sembla que ja els hi va bé tal com està, volen fer un referèndum (seria ja el tercer), i no volen fer-ho per trams, tot això pot allargar el tema de la riera “in eternum”.

6/Brutícia, deixadesa i foscor. El pla de xoc de la neteja, s’ha convertit en no res, el poble està brut deixat i a les fosques. Cal urgentment més neteja, i replantejar el tema de les llums.

7/Deixalleria. Si bé la deixalleria està més neta i endreçada, això en part és degut a que els empresaris i autònoms del poble no hi van a llençar res, l’excessiu cost per ells, uns 350€ al mes per un autònom, fa que vagin a altres deixalleries de la comarca (on no paguen res), o ho llencin als contenidors, només cal veure els del Rial Bellsolell, sempre plens a rebentar i amb deixalles pel voltant.

8/Urbanitzar la zona del rial Bellsolell, és un altre tema d’incompliment de programa, ni faran el geriàtric, ni deixaran fer un supermercat, allò no es pot quedar així, i per fer un supermercat i amb un equipament a dalt, tan sols s’ha de modificar el pla general.

9/Incapacitat de pactar. Ni amb CiU, ni amb ERC, ni amb ningú, amb 4 regidors la feina de l’ajuntament és pràcticament impossible de fer, encare que es podria arribar a governar en minoria pactant amb la oposició les mocions i tots els temes, la qual cosa, ja va queda demostrada, en l’ultim ple, que no estaven disposats a fer.

10/El darrer butlletí. Per si no hi haguessin prou motius, el darrer butlletí de la CUP distribuït pel poble i penjat a la xarxa, és un exemple de mala fe, mala baba, i deslleialtat.No es pot dir “pilotasso” urbanístic, de voler fer un supermercat amb un equipament a dalt, a més si fos veritat el que diuen en serien còmplices, no ho diuen en el seu moment, si no al cap de 2 mesos. No és més que una rebequeria amb molta mala fe, morir matant.
També vull dir que no tot ha estat dolent, s’ha d’agrair la reducció del deute i les ganes i la feina dels 3 regidors de la CUP.

Resultat d’ERC a les eleccions al congrés de diputats a Arenys de Munt

Les passades eleccions pel congres de diputats de Madrid han estat molt especials per mi.
Vaig participar-hi com a 10é i últim suplent, això ha suposat una gran satisfacció.
En primer lloc perquè qui m’ho va proposar varen ser els companys de la secció local d’Arenys de Munt. La idea va ser d’en Josep Sànchez que ho va proposar en una executiva, ràpidament tothom i va donar suport i jo vaig quedar una mica descol·locat fins i tot pensant sinó seria una broma. Però veient que anava en serio i que era com un reconeixement a la meva modesta participació en la executiva local. Aficionat com sóc a apuntar-me a qualsevol merder em vaig llançar al vuit sense paracaigudes.
En segon lloc perquè em van escollir al congres comarcal per votació. Vaig sortir pels pels, però val a dir que ningú havia previst que m’hi presentés, vaig haver de preparar un petit discurs de presentació, i davant de l’assemblea intentar convèncer als companys d’ERC que jo era la persona adient per anar la congrés, acompanyant a en Nani Mora de Llavaneres. Vaig quedar quart darrera de la Mònica Palacín i la Laia Martí, però vaig aconseguir entrà.
En tercer lloc per l’orgull que representa tancar una llista encapçalada per l’Alfred Bosch i en Joan Tardà dues persones a les que admiro profundament. Que dir d’en Joan Tardà, un home extraordinari que no te res a veure amb la versió exageradament histriònica que ens volen fer veure els mitjans de comunicació espanyolistes, la seva participació i el seu suport a la consulta d’Arenys de Munt(on el vaig conèixer) em van deixar gratament sorpresos, tot un diputat del congrés es va posar a la meva disposició pel que fes falta. Qui m’havia de dir quant llegia l’Atles Furtiu que una dia tancaria una llista encapçalada pel seu autor, l’Alfred Bosch també ha vingut a Arenys de Munt sempre que se l’hi ha demanat, de fet va venir fa poc pel segon aplec per la independència i va ser l’únic cap de llista que va venir a fer campanya a la nostra vila. A més dels capdavanters la llista està plena de noms reconeguts i il·lustres tant de militants d’ERC com d’independents. I per si això fos poc cal afegir-hi la llista de suport Catalunya Sí, encapçalada per en Lluís Llach i plena d’intel·lectuals i artistes de reconegut prestigi.
En quart i darrer lloc per haver aconseguit aturar la davallada d’ERC. Des de el segon tripartit Esquerra havia començat una davallada electoral molt forta i perillosa degut a la pèrdua de confiança d’un electorat que no va acceptar ni entendre el pacte amb els socialistes, això no va ser més que una errada puntual d’un pacte fet en un moment concret. El redreçament del partit per part dels nous dirigents del partit, l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira ha estat efectiu i el canvi de candidat a les eleccions de Madrid ha estat tot un encert que ha aturat la davallada, ara tenim temps de recompondre’ns i començar a recupera la confiança de l’electorat.
A Arenys de Munt el resultat ha estat força bo, hem quedat segona força política, per darrera CiU i per davant de PSC i PP, a més hem sigut el poble del Maresme amb millor percentatge de vot d’ERC, això ens demostra que la feina ben feta dona fruits. Val a dir que a Arenys de Munt tradicionalment ERC té un bon electorat, ja des de la època de la República, on varem tenir l’alcaldia del 1931 al 1936, o des de el principi de la democràcia post-franquista on els primers ajuntaments foren d’ERC. Arenys de Munt i ERC tenen un lligam molt fort i em sento molt orgullós de formar part de tots dos i que aquest lligam hagi donat fruits com ara la escola Sant Martí, que enguany fa 75 anys o la primera Consulta per la Independència de Catalunya, de la organització de la qual en va formar part ERC i jo mateix des de el primer dia,com no podia ser d’altres manera si tenim en compte la tradició del nostre poble i del nostres partit.
Salut, independència i república.
Ramon Pujol

Eleccions del 20-N, motius per votar independència, motius per votar ERC.

El proper 20 de novembre hi ha les
eleccions a les cort de diputats de Madrid, als independentistes ens
interessa ser-hi representats per que s’escolti la nostre veu també
a la capital del país veí, hem de ser valents i anar-hi amb la cara
ben alta, i explica’ls-hi de manera clara i senzilla el que volem i
com ho volem, quedar-nos a casa i abstenir-nos no serveix de res, ens
esborra i ens fa ser invisibles, transparents i muts.

Hem de ser valents i anar a lluitar en
tots els camps de batalla possibles, ja sigui als ajuntaments, al
parlament del nostre país, a l’Estat Espanyol o a Europa, sabem que
no és fàcil, que no ens escolten , que no ens fan cas i que no
serveix de gran cosa, però mentre Catalunya no sigui independent, no
defallirem i anirem a Madrid i a on calgui a explicar el nostre punt
de vista, les nostres raons, i els  motius pels que volem la
independència, i burxarem, i opinarem, i direm, i xarrarem, i
explicarem fins a gastar les paraules, és el nostre dret, el nostre
deure i la nostre obligació com a catalans, com a patriotes. Encara
que ens insultin i ens escarneixin, encara que ens pressionin i ens
amenacin, si fan tot això es perquè som l’enemic, i és bo, és
just i és necessari per aconseguir ni que sigui visualitzar i crear
debat sobre l’enfrontament amb l’estat espanyol.

Cada vot que es perdi cada independentista que es quedi a casa el 20-N, és una derrota de la
nostre lluita. Per cada diputat que no sigui independentista n’hi
haurà un de espanyolista, no deixem que ens treguin la força, no
deixem que ens treguin la paraula. Els independentistes parlem i
diem:

Llibertat i independència.

Per això votem:

Esquerra Republicana de Catalunya,
Reagrupament i Catalunya Sí.

Tenim el suport de Lluís Llach, Pare
Manel, Joan reig, Moisès Brogi, Lluís Gavaldà, Jaume Cabré,
Gerard Quintana, Gorka Knörr, Santi Vendrell, Jordi Porta, Carles
Móra, Àlex Gorina, Companyia Electrica Dharma, Armand de Fluvià,
Miquel de Palol, Miquel Sellarés,etc.

És un gran orgull tanca la llista com
a últim suplent, rebent els suport de totes aquestes patums del
nacionalisme i l’independentisme, musics, escriptors, periodistes,
empresaris i pensadors, tots ells primeres espases del panorama
intel·lectual i de lluita d’arreu dels Paísos Catalans. Tots
aquests no poden estar equivocats, ja fa dies que es lleven ben
d’hora, però ben d’hora ben d’hora i que s’han posat a pencar…

El dia que ens posem tots d’acord serem
imparables. Potser, segurament sense saber-ho, ja hem començat a ser-ho.

Salut, independència i república.

Ramon Pujol i Bayo, 10é i últim suplent de la candidatura d’ERC per Barcelona al congrés.

El pacte lampedusià (CUP-CiU) d’Arenys de Munt

EL PACTE LAMPEDUSIÀ (CUP-CIU) D’ARENYS DE MUNT

Les negociacions posteriors a les eleccions municipals del 22 de maig van
suposar per a mi un important desgast moral i emocional, no dubto de
que hi ha gent de la CUP amb ganes de pactar però tampoc dubto de
que la voluntat del seu cap de llista ha estat la de no pactar i de
posar tots els impediment possibles a que aquest pacte es fes
realitat.

El pacte CiU-Cup ja estava fet i així l’hi vaig dir al mateix Jiménez la
diada de Sant Jordi d’aquest any, tenia clar que si sumaven farien
aquest pacte, i no és pas que jo sigui endeví, sinó que en els
darrers plens, aquesta pinça CiU-CUP ja funcionava. Fins i tot la
CUP va arribar a votar en contra de  demanar la dimissió de la
Consellera Bozal. ERC vam fer una moció demanant-li la dimissió per
la actitud que va tenir, quant era cap dels advocats de l’estat, en
contra de la consulta per la independència i de l’Ajuntament
d’Arenys de Munt. El regidor de la Cup va fer servir la ironia però
va acabar votant en contra de la moció d’ERC i fent costat a CiU.

Aquest pacte però estava pensat per fer-se al revés, es a dir 4 o 5 regidors de
CiU i 2 o 3 de la CUP, malgrat això, de seguida es van posar d’acord
i quant encara no havien rebut la nostre resposta a la seva proposta,
ells ja havien pactat regidories i tinences d’alcaldia.

El fet de que continuïn demanant que ERC entri a govern és tan sols per apaivagar
les critiques que reben, de dins i de fora dels seus partits, per
aquest pacte antinatural. De fet no han fet ni un sol gest concret,
ni una sola proposta concreta, que faci entendre que ho volen de
debò.

Que el gestor ja el tinguin decidit de fa 6 mesos és realment curiós, com podem
entrar a govern si no sabem ni qui és?.

Compartir alcaldia es licit i legal, també es veritat que si no ho volen fer
no en tenen cap obligació, sobre tot si ja tenen un soci de govern.
No cal que donin excuses de mal pagador, la cadira es seva, en tenen
tot el dret, no la volen compartir i punt. Però no voler ni
sentir-ne parlar no és precisament la generositat que necessitaria
un pacte d’aquesta mena.

En definitiva el que fa  el govern de CUP-CiU és fer una oferta a ERC plena de
bones paraules però ambigua, general, minsa, escadussera, sense
oferir res amb suc i bruc, ni explicar res de res, i com que saben
que ERC no ho podem acceptar, aleshores diran que ens han ofert
entrar però ERC no ha volgut.

La CUP ha
ingut i té la possibilitat de fer un canvi real al govern municipal
d’Arenys de Munt, però prefereix fer un canvi a mitges i tan sols
substituir en l’organigrama de l’Ajuntament a AM2000, deixant CiU tal
com estava i deixant ERC fora del govern.

Tampoc és veritat l’estalvi en el sou de l’alcalde, si al seu sou i sumem el
del càrrec de confiança/gerent surt fins i tot més car que abans.
Això si el sou del senyor Mulons ara enlloc de pagar-lo l’Ajuntament
el paga el Consell Comarcal

Del que es tracta és de consolidar un canvi lampedusià. Que el Patronat, que
la Gusam segueixin com fins ara, que urbanisme, governació, la
brigada, la policia, siguin portades per les mateixes persones i/o de
la mateixa manera. És com el joc dels trilers de la rambla, la
boleta sembla que es mogui molt i que canvii de lloc, fins hi tot
l’efecte visual fa que et pensis que saps en quin cubilet està la
piloteta,  però en realitat segueix estant allà mateix on era.

El que volen és que tot canviï perquè tot continuï igual.

Aquesta no és la resposta d’ERC, es la resposta d’un d’ERC que està fart de
mentides, manipulacions
i collonades.

Ramon Pujol

  • Calendari

    • Novembre 2017
      dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
      « jul.    
       12345
      6789101112
      13141516171819
      20212223242526
      27282930  
  • Cerca