La tercera via, una via que no va enlloc.

Hem d’anar amb molt de compte amb el intents de distreure’ns, tot marejant la perdiu, del nostre veritable objectiu, la llibertat de Catalunya.
La tercera via no existeix, ni tan sols en el pensament dels que la defensen, no seria, en teoria, una millora del que tenim actualment, una mena d’estatut com el que ens van retallar i li van van passar el ribot fins deixar- lo net com una patenta, el que ara fan és vestir-ho de federalisme confederal de les federacions federades, una camama, una enrredada més dels bruixots unionistes, vestir-ho, posar- hi un nom amb l’únic fi, amb l’únic objectiu de que no es faci la consulta i de que Catalunya mai sigui lliure i independent.
Ells ara són federalistes, confederalistes o terceravialistes, perquè hi ha un moviment independentista enorme i multitudinari que els supera i exaspera, en realitat no són més que uns espanyolistes que no accepten que ho són,  senten tanta incomoditat en saber-se uns traïdors botiflers, que s’inventen opcions ja superades per intentar quedar bé, els temps els posarà al seu lloc i mostrarà la seva mentida.

Anuncis

Eleccions del 20-N, motius per votar independència, motius per votar ERC.

El proper 20 de novembre hi ha les
eleccions a les cort de diputats de Madrid, als independentistes ens
interessa ser-hi representats per que s’escolti la nostre veu també
a la capital del país veí, hem de ser valents i anar-hi amb la cara
ben alta, i explica’ls-hi de manera clara i senzilla el que volem i
com ho volem, quedar-nos a casa i abstenir-nos no serveix de res, ens
esborra i ens fa ser invisibles, transparents i muts.

Hem de ser valents i anar a lluitar en
tots els camps de batalla possibles, ja sigui als ajuntaments, al
parlament del nostre país, a l’Estat Espanyol o a Europa, sabem que
no és fàcil, que no ens escolten , que no ens fan cas i que no
serveix de gran cosa, però mentre Catalunya no sigui independent, no
defallirem i anirem a Madrid i a on calgui a explicar el nostre punt
de vista, les nostres raons, i els  motius pels que volem la
independència, i burxarem, i opinarem, i direm, i xarrarem, i
explicarem fins a gastar les paraules, és el nostre dret, el nostre
deure i la nostre obligació com a catalans, com a patriotes. Encara
que ens insultin i ens escarneixin, encara que ens pressionin i ens
amenacin, si fan tot això es perquè som l’enemic, i és bo, és
just i és necessari per aconseguir ni que sigui visualitzar i crear
debat sobre l’enfrontament amb l’estat espanyol.

Cada vot que es perdi cada independentista que es quedi a casa el 20-N, és una derrota de la
nostre lluita. Per cada diputat que no sigui independentista n’hi
haurà un de espanyolista, no deixem que ens treguin la força, no
deixem que ens treguin la paraula. Els independentistes parlem i
diem:

Llibertat i independència.

Per això votem:

Esquerra Republicana de Catalunya,
Reagrupament i Catalunya Sí.

Tenim el suport de Lluís Llach, Pare
Manel, Joan reig, Moisès Brogi, Lluís Gavaldà, Jaume Cabré,
Gerard Quintana, Gorka Knörr, Santi Vendrell, Jordi Porta, Carles
Móra, Àlex Gorina, Companyia Electrica Dharma, Armand de Fluvià,
Miquel de Palol, Miquel Sellarés,etc.

És un gran orgull tanca la llista com
a últim suplent, rebent els suport de totes aquestes patums del
nacionalisme i l’independentisme, musics, escriptors, periodistes,
empresaris i pensadors, tots ells primeres espases del panorama
intel·lectual i de lluita d’arreu dels Paísos Catalans. Tots
aquests no poden estar equivocats, ja fa dies que es lleven ben
d’hora, però ben d’hora ben d’hora i que s’han posat a pencar…

El dia que ens posem tots d’acord serem
imparables. Potser, segurament sense saber-ho, ja hem començat a ser-ho.

Salut, independència i república.

Ramon Pujol i Bayo, 10é i últim suplent de la candidatura d’ERC per Barcelona al congrés.