LOURDES BAYO BADAL (Al cel sigui.)

Escrit de comiat a la meva mare, llegit a l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar el dia 13-04-2010

Fuentes de Ayodar, Dosrius, Arenys de Mar o Arenys de Munt, avui son pobles més tristos, amb una mica menys d’amor i de generositat en els seus carrers, places i mercats. La meva mare, la nostra mare, la vostra avia,  la vostra germana, la vostra tieta, la vostra veïna ja no tornarà a passejar pels seus carrers  la seva conversa alegre i el seu interès desinteressat en els afers quotidians de tots i cadascun de nosaltres, ja no anirà més d’excursió, ni escoltar cantar la coral , ni anirà a veure ballar esbart els seus nets, ja no cantarà mes gols del Barça; resta en silenci per sempre més, però la lliçó d’amor i humanitat que ens ha donat  en la seva vida ens quedarà per sempre a tots. Sé que l’estimàveu i us ho agraeixo, ella també us estimava,  perdre la mare sempre és terrible, de mare només n’hi ha una, però a més  la meva mare era la Lourdes, i tots els anys compartits amb ella son una font d’inspiració que no ens deixarà la resta de la nostre vida.

Quant anàvem a casa seva al carrer Sant Pere sempre en marxar t’acompanyava fins a la porta i mentre  ja començaves a baixar les escales ella t’anava acomiadant tot explicant-te alguna cosa que s’havia oblidat  de dir-te i vigilant que no se t’apagues la llum de l’escala……avui se’ns ha apagat la llum   i ens hem quedat a les fosques.

 Com tot a la vida te dues cares, és dur tenir el sentiment contradictori quant la malaltia ja arriba a la seva fi de voler que deixi de patir per una banda i per l’altre voler que  mai se’n vagi, la seva malaltia i la seva mort m’han permès veure fins a quin punt la gent que la coneixia l’estimava, ja no la família més directe o indirecta, ja no els el veïns de tota la vida, sinó fins i tots veïns nous que jo no coneixia d’altres races, cultures i religions s’han acostat a demostrar l’estimació i el respecte que sentien per la Lourdes, la mostra d’afecte i estimació i que he vist ahir al tanatori, avui a l’església i dies anteriors a l’hospital m’han demostrat que la meva mare sens dubte és mereix el millors de tots els cels.

Ramon Pujol Bayo

Advertisements

3 comentaris

  1. Ramon, un escrit molt sentit, molt íntim i molt sincer. Gràcies per compartir-lo i rep el nostre sicer condol. Una abraçada.
    Maria

  2. Estic molt orgullosa de tu, padrí.


Comments RSS TrackBack Identifier URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s